La tensa relació nuclear entre Rússia i Estats Units que ara troba un tercer actor

La recent notícia sobre la fi de l'acord nuclear entre Rússia i els Estats Units pot haver despertat dubtes sobre quin era el funcionament d'aquesta connexió diplomàtica entre dos països amb una relació històrica tan tensa i el perquè no es renova. El director d'Anàlisi i Desenvolupament Global de l'IS Global, Rafa Vilasanjuan, explica a l'Aquí Catalunya tots els aspectes relacionats amb el pacte internacional.

El tractat START entre Rússia i els EUA es va signar el 2010 entre Barack Obama i Dmitri Medvédev amb una duració de 10 anys. Posteriorment, Joe Biden el va prorrogar cinc anys amb Vladímir Putin. Ara la renovació o no del pacte està en mans de Trump al que Putin li ha ofert un any de pròrroga, però el president dels EUA encara no té clar, valorant la possibilitat que entri la Xina a l'acord.

El tractat fixava un mecanisme de regulació, ja que entre els Estats Units i Rússia tenen en el seu poder proper del 90% de tot l'arsenal nuclear del món. L'objectiu del pacte era limitar l'abast armamentístic dels dos països, qui no podien tenir més de 1.500 caps nuclears entre els desplegats i els emmagatzemats. S'ha demostrat que a la pràctica l'START no ha funcionat tal com s'esperava, ja que en l'actualitat les dues potències tenen pràcticament el doble de material militar permès.

Aquesta no renovació de Donald Trump no és tant per raons ideològiques sinó pel poder intern dins la seva administració. El president ha apartat els diplomàtics que estaven involucrats en la negociació al·legant que aquests "no tenien les capacitats per debatre un tractat tan complex, volent així modernitzar-ho". Un dels motius clau pel que vol canviar aquest tractat radica en incloure al seu "gran altre enemic", la Xina, perquè aquesta també hagi d'ajustar-se a les limitacions armamentístiques. Entretant, mentre s'espera una resposta, no hi ha una regulació vigent entre els dos països, fet que "genera preocupació".

Ara bé, perquè la Xina entra en joc? Vilasanjuan contextualitza quin és el panorama actual de la Xina i els arguments que ha utilitzat en relació amb el pacte START. El país asiàtic està adherit al tractat de no proliferació de Nacions Unides, una unió que estipula que si Rússia i Estats Units, redueixen el seu arsenal nuclear, la resta no el pot incrementar. La raó "tan senzilla" que ha presentat la Xina és que cap dels dos països han fet les reduccions corresponents.

Una falta de compromís que la Xina ha utilitzat per justificar durant els últims tres anys, multiplicar per tres el seu arsenal nuclear. No obstant aquest increment, el gegant asiàtic no ha desplegat aquesta producció, sinó que ha optat per emmagatzemar-la, és a dir, "encara no està preparat per ser un míssil dirigible però pràcticament a punt", aconseguint així passar aproximadament a uns 600 caps nuclears. Amb tot això, aquesta decisió provoca un perillós efecte rebot, ja que si la Xina decideix no fer cas a l'acord de no proliferació, Rússia i Estats Units deixaran de reduir el seu abast nuclear.

Aquesta suspensió de l'acord té un impacte global que el periodista divideix en tres derivades: la primera, "és el risc dels mateixos Estats Units i Rússia", dos països que tenen, pràcticament la totalitat d'arsenal nuclear i que podrien començar a fer proves. Una advertència que Trump va llençar a l'octubre quan va afirmar que volia "fer tantes" proves com Rússia i Xina. Després, existeix la preocupació a què aquesta tendència al desenvolupament nuclear iniciada per les principals potències mundials s'estengui als altres nou països que tenen aquest tipus d'arsenal, ara com Pakistan o l'Índia, qui podrien també tenir la voluntat de modernitzar el seu armament imitant a les grans potències. Per acabar, la tercera derivada està relacionada amb els territoris que no tenen aquest material, els quals es podrien desvincular del tractat de no proliferació dictada el 1970.