Iris Tió, premi Toresky al Fenomen Esportiu de l'any: "Ningú m'ha regalat res"
Al 'Què t'hi Jugues' entrevistem a l'Iris Tió, que aquesta nit recull el premi Toresky a Fenomen Esportiu de l'Any
Iris Tió, premi Toresky al Fenomen Esportiu de l'any: "Ningú m'ha regalat res"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Aquest dilluns al vespre se celebra la primera edició dels Premis Toresky de Ràdio Barcelona, que s'entregaran durant La Nit de la Ràdio. En aquesta gala, Iris Tió recollirà el premi de Fenomen Esportiu de l'Any. Al 'Què t'hi jugues' parlem amb l'Iris Tió, des del CAR de Sant Cugat, on al Mundial de Singapur va aconseguir la gesta de ser la primera nadadora espanyola en ser campiona del món en solo lliure en natació artistica i guanyadora de 6 medalles, tres d'elles d'or.
Gràcies a la consagració d'aquestes medalles, l'Iris va ser escollida com la millor nadadora d'Europa i la millor nadadora artística del món per la Federació Internacional, encara que ella remarca que prefereix aconseguir les medalles: "Prefereixo guanyar medalles, és el meu objectiu i també pel que entreno i lluito cada dia". Aquestes sis medalles es sumen a un palmarès de quasi 50, on l'Iris diu que "el que hi ha darrere és molta il·lusió i molt d'esforç i treball, ningú m'ha regalat res, la sincro és un esport molt sacrificat."
L'any 2025, ha sigut un gran any per l'Iris on remarca que ha sigut "el meu millor any en l'àmbit esportiu, m'ha donat molta motivació i confiança per continuar millorant i posar-me uns límits encara més alts". I afegeix que les claus d'aquest any han sigut "la bona comunicació amb les meves entrenadores i el fet de sentir-nos valorades, ja que quan tu estàs amb confiança, tranquil·la i feliç pots donar el teu màxim".
L'Iris ha recordat el dia que va guanyar l'or al Mundial i ens ha explicat com funciona la puntuació en una competició de sincronitzada: "les normes de la sincro es puntuen; la dificultat, la impressió artística i l'execució. En el cas de la dificultat com més moviments difícils facis, més puntuació. L'estratègia de les meves rivals era realitza el màxim de dificultat, per tant, molta apnea, llavors vam decidir seguir aquesta estratègia i en la impressió artística i en l'execució vam estar per sobre".
Encara que l'Iris valora el seu Mundial com una cosa extrema i que encara li costa assimilar tots els èxits que va aconseguir a la competició, setmanes abans va dir prou: "Va ser una temporada molt intensa, on vam anar a mil llocs del món i no paràvem de competir, això suposa molta pressió i molt desgast físic i mental. Em vaig saturar i li vaig dir a la meva entrenadora, que si pel mundial havia de competir bé, necessitava un moment de desconnexió, i vaig aprofitar aquells dies, aquelles dues setmanes, per desconnectar i per pensar l'estratègia del mundial".
Mencionant a la seva entrenadora, l'Iris només té paraules d'agraïment per l'Andrea Fuentes, la seva explosió va ser a les ordres d'ella i així ho comenta l'Iris: "és la millor entrenadora que he tingut mai, té aquesta part artística, alhora és molt exigent i sap el que s'ha de fer per estar a dalt i té l'equilibri perfecte entre la creativitat l'exigència i cuidar l'esportista. L'any passat em deia molt les coses bones que feia, el fet que et diguin tot el bo que tens doncs t'anima i pots esprémer més aquest potencial, ja que si cap persona t'ho diu, costa de veure". L'Iris afegeix que "pot ser una gran inspiració per molts entrenadors i conèixer una nova manera d'entrenar".
L'Iris va descobrir la sincronitzada als cinc anys i als vui ja era campiona d'Espanya i comenta que ella va començar l'esport com qualsevol altre nen de la seva edat: "vaig començar a fer sincro com qualsevol nen comença a fer un extraescolar. A poc a poc vaig anar pujant i amb vuit anys vaig quedar campiona d'Espanya i veia que tenia potencial, llavors sí que vaig començar a somiar en ser la millor del món".
Per finalitzar, l'Iris ha valorat els pròxims reptes que li venen al davant: "tenim l'Europeu com a objectiu a curt termini. No compatirem tant, intentarem buscar nous moviments que ens puguin servir de cara als anys que venen i preparar-nos per tot el que ve i en Los Angeles". Sobre els següents Jocs Olímpics a Los Angeles, l'Iris diu que: "Nosaltres somiarem i treballarem per aconseguir-ho, la medalla seria un somni fet realitat, no volem posar tot el "focus" en la medalla sinó recordar-nos perquè fem aquest esport i el que volem transmetre a la competició".
