Article 47: Els colivings continuen creixent a Barcelona malgrat la llei que els prohibeix

Barcelona

Fa sis mesos els colivings, pisos fragmentats que es llogaven a gairebé mil euros l'habitació, s'estaven estenent sense control per Barcelona. Ho va explicar la Martina qui, resignada, lamentava que no hi havia una regulació per aquests tipus d'habitatges temporals que sobretot es lloguen a estudiants estrangers del nord d'Europa i els Estats Units. En aquell moment, els colivings eren legals perquè no estaven inclosos en la regulació del lloguer. Ha estat aquest desembre que el Parlament de Catalunya ha aprovat la llei que hauria de regular aquest tipus de contractes. El que fa aquesta llei és separar els lloguers temporals dels lloguers turístics i estipula que, en el cas dels contractes temporals —on estarien inclosos els colivings— s'ha d'aplicar la limitació de preu de les zones tensionades i que, per tant, la suma del lloguer de totes les habitacions d'un pis no pot superar el límit que marca la llei per aquell pis. Però passa realment? Avui a Article 47 dos blocs on un mateix fons està expulsant els veïns per fragmentar els seus habitatges i llogar-los per habitacions.

La Marga viu al seu edifici, l'edifici Papallona, des del 1992. Després de 32 anys al mateix pis li van notificar que havia de marxar, ella i la resta de veïns de l'edifici, perquè el fons que havia comprat l'immoble volia fer un bloc de colivings: "No tenen escrúpols ni sensibilitat, som fitxes que mouran de lloc per guanyar diners". La Marga ha decidit quedar-se, però molts dels seus veïns, amics després de tants anys han decidit marxar per no afrontar els costos econòmics i psicològics d'un judici contra un gran fons. Un judici que ella va viure fa només una setmana, mentre que el seu edifici es va buidant, ara només queden 7 veïns i la resta de pisos estan buits, amb obres o preparats perquè entrin els nous residents, probablement temporals.

El cas del Txema és molt similar. En el seu cas els van comunicar que havien de marxar just farà un any i també ha arribat a judici. En el seu cas ja hi ha els colivings en marxa i amb preus que dupliquen el seu lloguer: "Si jo pagava 800 per un pis sencer, ara una habitació val 900". En el seu edifici hi viuen cinc famílies amb quatre colivings que funcionen amb clau d'accés i targeta per cada habitació de l'habitatge, i que han canviat radicalment la convivència: "Són molt similars a un pis turístic: venen persones estrangeres amb alt poder adquisitiu, fan festes entre setmana i deixen brutícia a l'escala". A més, són molt rotatius, "canvien cada 2 o 3 mesos i no els interessa conèixer la ciutat".

El problema, els lloguers no indefinits

El Jaime Palomera, expert en habitatge i investigador d'IDRA, ha assenyalat que amb la normativa actual "no es poden fer contractes de lloguer de temporada fraudulents", com seria el cas dels colivings, i que aquests tenen límit de preu. Però això no està passant. De fet, tenen calculats que aquests contractes fraudulents poden passar "en 4000 blocs, 60.000 habitatges", malgrat que a Catalunya aquesta norma ja està en vigor. En el cas del Txema i la Marga, el que està fent el fons d'inversió és "una estratègia de desgast" per veure "qui aguanta més" i s'ha mostrat positiu en què si els veïns "es mantenen units" poden aconseguir quedar-se a casa seva, com va passar a Casa Orsola o altres edificis de la ciutat.

Ara bé, el problema de fons, ha opinat Palomera és que "la majoria de contractes de lloguer a Espanya duren cinc anys", de manera que els propietaris, passats aquests cinc anys, poden fer fora al llogater "sense cap mena de justificació". A França, Alemanya o Suècia, en canvi, els contractes estan blindats, i es renoven automàticament a menys que el propietari ho necessiti "per ell, per un fill o per vendre". A Dinamarca encara està més regulat i si algú no ha viscut cinc anys al país "no pot comprar habitatges". Una situació similar a la dels Països Baixos, estat d'on prové el fons que ha comprat els edificis de la Marga i el Txema: "Allà a les zones tensionades només es pot comprar per viure un mínim de quatre anys", ha destacat Palomera, "així es garanteix l'ús residencial i no la funció especulativa", com encara està passant a Catalunya.