Vito Sanz: "Crec que, a banda de Jorge Sanz, soc l’únic actor que ha treballat amb tots els Trueba"

barcelona

L’actor Vito Sanz passa pel Llapis de Memòria. Instal·lat a Madrid des de principis dels anys 2000, després d’haver-se format a Barcelona i d’una estada a Buenos Aires, Sanz explica que la capital és avui casa seva, tot i que el seu recorregut vital està travessat per moltes ciutats, molts viatges i moltes persones clau.

Un dels últims desplaçaments l’ha portat a París, convidat a la retrospectiva que el Centre Pompidou ha dedicat a Jonás Trueba. Una setmana intensa, amb projeccions de totes les seves pel·lícules i la reestrena de La reconquista, que Sanz descriu com una experiència profundament emotiva: veure projectat tot el camí compartit amb amics i companys, i comprovar com el cinema també pot ser un espai de memòria i cura.

La relació amb Jonás Trueba marca bona part de la trajectòria de Vito Sanz. El seu primer treball conjunt va ser Los ilusos, seguida de Los exiliados románticos, una pel·lícula road-trip, que va recórrer França en una furgoneta familiar. Dotze dies de trajecte, horaris impossibles i imprevistos constants que, amb els anys, l’actor recorda com un viatge iniciàtic: fer cinema mentre aprenien, equivocant-se i creixent plegats.

Sanz defensa aquest aprenentatge col·lectiu i intuïtiu, lluny dels grans càstings i dels rodatges industrials. Reconeix que mai ha estat còmode amb les proves clàssiques i que prefereix els processos basats en la confiança i el coneixement personal. Malgrat això, o potser gràcies a això, la seva carrera s’ha consolidat amb una presència constant en cinema, teatre i televisió.

El Llapis de Memòria també recorre la seva adolescència a Osca, marcada per la timidesa, la música d’Extremoduro, la vergonya davant l’amor i les primeres certeses: volia ser actor. Aquella Osca dels anys vuitanta li va oferir llibertat, però també el pes d’una ciutat petita on tothom es coneix. Els primers passos escènics els va fer en una companyia amateur d’Almudévar, aprenent el valor del teatre des de la proximitat i l’ofici.

Barcelona va ser la primera gran parada formativa, al Col·legi del Teatre, una etapa de soledat, descobriment i supervivència emocional que avui mira amb afecte. Madrid vindria després, amb nits llargues, música electrònica i feines precàries, abans d’obrir-se pas definitivament en la interpretació.

Romàntic confés, Sanz entén el romanticisme com una manera de viure: mirar el món amb afecte, poesia i una certa ingenuïtat conscient. Una mirada heretada, diu, tant de la seva mare, amant de les novel·les i comèdies romàntiques, com del seu pare, aparellador i somiador.

Entre supersticions teatrals, humor polític amb el Club Caníbal i una carrera construïda a base de constància i tossuderia, Vito Sanz deixa clar que la memòria no és només record: és també el lloc des d’on seguir avançant.

Les cançons de Vito Sanz:

• Somos Siempre Principiantes - Amor a traición y Rafael Berrio
• He vuelto a amanecer - Le Punk
• Locura transitoria - Extremoduro
• Hoy Puede Ser un Gran Dia - Joan Manuel Serrat
• Lady (Hear Me Tonight) - Modjo
• Harder, Better, Faster, Stronger - Daft Punk
• Seguramente me lo merezco - Tulsa
• El politico neoliberal - Pony Bravo