Natza Farré: "Sentia culpa per odiar el meu germà i no haver-lo pogut salvar"

Barcelona

Una fotografia d'una nena de quatre anys abraçada per un germà gran. Ella és una petita Natza Farré, i ell el seu germà gran que va morir als 45 anys marcat per una llarga addicció a l'heroïna. La fotografia és la portada del nou llibre de la periodista, L'última vegada que et dic adeu, 176 pàgines on l'autora recorda els moments més durs de l'addicció del seu germà, el silenci que va envoltar la malaltia i el paper d'ella com a germana, amb l'odi, la culpa i la vergonya que va comportar. Un llibre que permet conèixer "una altra Natza" que va més enllà del "personatge" que tothom coneix. Un llibre que cru i directe que narra com un drogoaddicte va fer implosionar una vida familiar. La teva vida, Natza. Un llibre, però amb tocs d'humor, que beu de cartes i diaris personals reals que després d'haver servit per a la novel·la acabaran desapareixent perquè no hi ha res més dur que tornar allà on va fer mal, un exercici que Farré ha fet amb aquesta obra que suposa "el final d'un capítol", el capítol del dol i la ràbia.

"No sé com era el meu germà", aquest és el gran tema del qual beu aquesta història on hi ha una gran reflexió sobre què són els germans: "És una relació molt única i estranya perquè tens la convivència, comparteixes pares, però al mateix temps es poden triar camins diferents i ser dues persones estranyes", ha reflexionat Farré. A casa la Natza eren sis germans, amb diferents relacions, però la que sempre l'ha acompanyat és la d'aquest germà desconegut, fins i tot odiat per tot allò que havia generat i que només podia acabar-se amb la mort: "Volia que morís perquè era l'única solució". Un odi que, amb el temps, ha anat minvant, igual que la culpa d'aquest odi: "Sentia culpa per odiar el meu germà i no haver-lo pogut salvar". Ara ja ha après que "no es pot salvar a ningú". També recorda "el silenci i la vergonya de tenir dins de les famílies aquest tipus de malalts". No es feien preguntes, es callava per por al que podia passar.

El xoc de la realitat

'L'última vegada que et dic adeu' arriba després d'anys d'estar al cap de la Natza Farré. La idea, els pensaments i els records feia temps que li "estrenyien el cervell" i li generava una angoixa mental que havia de treure's de sobre. Cartes i diaris personals han estat els documents que han ajudat a Farré a recordar tot allò que va viure i que ha plasmat literalment a la novel·la que s'ha escrit entre llàgrimes: "En alguns capítols m'ha costat molt, em feia pena tornar allà".

Una vegada publicat el llibre, Farré ha decidit que cremarà tots aquests textos que en el seu moment van ser tan alliberadors d'escriure, però que ara s'han convertit en un lloc a evitar: "Ho he passat molt malament, i els faré desaparèixer tots".