"Dir que els usuaris de Rodalies han estat en risc és molt agosarat", l'opinió dels geòlegs davant les esllavissades

Barcelona

L'accident de Gelida, amb una víctima mortal, i la consegüent crisi ferroviària, amb nombrosos talls a les línies per qüestions de seguretat, ha despertat una sensació de desconfiança entre els milers d'usuaris del servei de Rodalies. Ara bé, segons ha dit en una entrevista a l'Aquí, Catalunya el cap de l'àrea d'enginyeria i risc geològic de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Pere Buxó, parlar de passatgers en risc és molt "agosarat". Els fenòmens meteorològics adversos, cada cop més freqüents, han saturat unes vies dissenyades als anys cinquanta, "les infraestructures tenen un cicle de vida i això implica que s'han d'anar renovant", ha dit, perquè malgrat que totes les instal·lacions se sotmeten a test d'estrès, davant d'episodis continuats de pluja i davant les inclemències del mar, "els factors de seguretat per saturació baixen".

En el punt de mira hi ha l'R1, la línia de la costa, sotmesa a més, als temporals marítims. Sobre aquesta qüestió, l'enginyer i geòleg del Col·legi d'Enginyers industrials de Catalunya, Marc Cabrera, ha assenyalat que es tracta d'una línia que es va dissenyar fa cent anys i "el que anava bé aleshores, no funciona tan bé ara". En aquest sentit, ha assenyalat que tant el trasllat cap a l'interior, com la protecció davant l'onatge són dues solucions "tècnicament factibles", "el problema és econòmic", ha afegit Buxó. Totes dues opcions tenen els seus pros i contres, traslladar-la a l'interior "és una obra d'una gran exigència geotècnica" - però també cara i a llarg termini-, i protegir el sistema amb dics de contenció, és més barat, més ràpid, "però no és bo perquè el mar sempre acaba guanyant". És per això que la millor opció, diu, passa per "fer millores a la costa, mentre es pensa en l'interior".