Marta Farrés, alcaldessa de Sabadell, sobre la llei de multireincidència: "Parlar de seguretat és progressista"

El Congrés aprova aquest dijous una nova llei per combatre la multireincidència, en el que serà un nou intent del govern espanyol de recosir les relacions amb Junts. Un enduriment del Codi Penal que els de Puigdemont feia molt de temps que havien reclamat i que el PSOE ha acceptat sabent que la majoria dels seus socis no l'avalarà, i que l'haurà de fer de la mà del Partit Popular.

Però mentre el PSOE s'apropa a Junts, s'allunya dels seus aliats d'esquerres, que no hi donen suport: els comuns i Sumar no la veuen clara i no creuen que calgui endurir el Codi Penal. Esquerra s'abstindrà després que els republicans hagin arribat a un acord amb el govern per incrementar el nombre de jutges: 90 noves places el 2026 via decret i 90 places addicionals el 2027, que són les acordades amb els republicans. En total, es crearan 180 noves places en dos anys, cosa que elevarà la xifra de 870 a 1.050 jutges a Catalunya.

Sobre la nova llei de multireincidència, a Junts no són els únics que volen capitalitzar-la: hi ha alcaldes que s'havien traslladat a Madrid per aquesta ocasió, però han hagut de tornar a Catalunya pel mal temps. La consideren important per a la policia local i pels ajuntaments perquè els permetrà personar-se com a acusació per primera vegada en procediments vinculats a la multireincidència o mesures cautelars més agressives.

Una d'aquestes alcaldesses és la socialista Marta Farrés, de Sabadell. En aquesta entrevista a l'Aquí Catalunya sosté que és una mesura que han reclamat des de fa molts anys. "La multireincidència és un tema que ens preocupa" i posa d'exemple casos de furts de la mateixa gent a les mateixes botigues fins a sis vegades, una situació que desaprova i que a ulls de l'alcaldessa, "trasllada una situació de fragilitat als municipis".

Preguntada per la capitalització que n'ha fet l'extrema dreta, del discurs de la multireincidència, Farrés reivindica que ja hi havia municipis que en feien crida abans, "hem de ser contundents i tenir instruments des del món local per a poder actuar".

Defuig dels discursos alarmistes, creu que les ciutats són ara més segures que anys enrere, però que "evidentment el risc mai és zero". Una de les mesures que preveu el canvi en el Codi Penal és que hi hagi la potestat de prohibir a determinades persones de residir en segons quines zones, on precisament estiguin cometent aquests delictes. Explica Farrés que en el cas de Sabadell "això ja s'ha aplicat de forma molt excepcional", i que la idea és que es pugui tornar a fer però de manera més àgil.

"Parlar de seguretat és progressista", rebat l'alcaldessa quan se li demana si aquesta mesura pot ser considerada de dretes. Amb el canvi de la llei, a tall d'exemple, si una persona comet furts reiterats, pot enfrontar-se a penes de presó d'un a tres anys, especialment en casos de robatoris de telèfons mòbils o altres objectes tecnològics. També contempla més agilitat processal: els jutjats podran tramitar els casos amb més celeritat i coherència, evitant que els furts reiterats quedin dispersos i sense resposta efectiva.

"Nosaltres parlem de delinqüència, en cap cas d’immigració, perquè no és veritat que hi hagi una relació directa, n'hi ha de tota mena d'aquí, d'allà i de tot arreu", i insisteix en no voler caure en un discurs de criminalització sobre cap col·lectiu. "Jo el que preguntaria també és per què alguns partits de més a la dreta diuen que això sí, però quan els dius que la immigració no tota delinqueix, no ho expliquen bé". I remata que després de tants anys governant una ciutat, se sent còmoda defensant aquesta llei i altres polítiques socials i d'esquerres.