Alba Flores visita la presó de dones: "No som el pitjor que fem a la vida, som moltíssimes coses més"

Cárcel de Wad-Ras, Barcelona

"Es diferent ser culpable que ser responsable d'alguna cosa, aquí ho sabeu millor que jo". La frase l'ha pronunciat l'actriu Alba Flores i l'ha seguit un esclafit d'aplaudiments. Els d'un centenar d'internes de la presó de dones de Barcelona, Wad-Ras, on avui s'ha estrenat per primer cop un documental candidat al premi Goya, Flores para Antonio, la pel·licula on Alba Flores recupera la memòria del seu pare. A la projecció l'ha seguit una conversa entre l'artista i les preses sobre el concepte de culpa, estigma sobre les drogues o les segones oportunitats.

"La meva història és semblant a la teva. El meu pare també va morir de sobredosis quan jo tenia 10 anys", ha explicat una interna. "Ja que no podem fer res per l'Antonio Flores i pel meu pare, que es deia Juan Carlos, què creus que podem fer les dones que estem aquí dins i tenim un problema també amb les drogues?", li ha preguntat des de l'última fila d'un aula de la presó, plena de gom a gom de dones assegudes en cadires blanques de plàstic que la reconvertien en sala de cine.

Per l'actriu, la solució no és només individual, sinó col·lectiva, d'una societat sencera que arrosega encara molt estigma. "Es un tabú. La gent que roba diners a milions no se sent tant estigmatitzada com algú que té problemes amb el consum de drogues", ha criticat Flores. "La identitat del meu pare anava molt més enllà de les drogues i fa molt mal quan et diuen 'el teu pare és un yonki i tu també ho seràs'. Això no et defineix, com tampoc et defineix ser reclusa o exreclusa", ha afegit a un públic on ha ressonat una frase de la jove actriu: "No ets el pitjor que has fet a la vida. Ets moltíssimes coses més".

La frase s'ha arrapat al cos de la Laura, una de les internes que ha organitzat la trobada juntament amb l'Acadèmia de Cinema i el Departament de Justícia. "M'ha agradat molt el que ha dit perquè aquí hem fet moltes coses dolentes però no som el que hem fet i segurament al llarg de la nostra vida hem fet més coses bones que dolentes", ha explicat emocionada en conversa amb la SER. "Nosaltres carreguem sempre molta culpa i és una motxilla molt pesada", ha afegit una altra interna.

"S'agreix molt perquè mai ve ningú a visitar-nos. Només voluntaris però no artistes a presentar documentals i és molt emocionant que tingui un contacte així de directe amb nosaltres. Nosaltres rebem a tothom amb els braços oberts", ha afegit amb els ulls vidriosos la Gemma, una altra presa encarregada del cinefòrum que ha acabat amb desenes de dones d'empeus, aplaudint i cantant una de les cançons més mítiques de l'Antonio Flores: Alba.