60 centres d'estètica i manicura nous a Girona en 10 anys

Girona ha passat de tenir 133 centres d’estètica o manicura l’any 2014 a 193 el 2024. En només una dècada s’han obert 60 nous establiments, un creixement que es concentra sobretot als barris més cèntrics, segons dades municipals consultades per Ràdio Girona - Cadena SER. L’Eixample, el Mercadal i el Barri Vell són les zones on més han augmentat aquests negocis, en un fenomen que respon, segons els experts, tant a l’augment de la demanda com a un model de negoci amb poques barreres d’entrada.

Eixample, Barri Vell i Mercadal: de 16 a 39

L’Eixample és el barri que acumula més centres: ha passat de 91 establiments el 2014 a 122 el 2024. El Mercadal és el que ha experimentat un salt més notable, multiplicant per més de tres la xifra en deu anys, de 8 a 28 negocis. Al Barri Vell, el nombre de centres s’ha doblat, de 4 a 8. Si es miren les zones més cèntriques en conjunt, el centre de la ciutat concentrava 16 establiments el 2014 i ara en suma 39, més del doble.

El creixement també es reflecteix en l’oferta de serveis i en la varietat de preus. A Girona es poden trobar manicures bàsiques entre 10 i 12 euros, serveis habituals entre 12 i 16 euros, semipermanents que oscil·len entre 13 i 30 euros, permanents entre 25 i 30 euros i ungles de gel que poden arribar als 30 o 40 euros. També hi ha opcions senzilles, com el servei sense esmaltar —tallar, llimar i aplicar crema— per uns 12 euros.

Un negoci amb poques barreres d'entrada

Segons el doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona, Josep Maria Espinet, l’explicació del fenomen és clara: quan un servei dona utilitat als consumidors, es genera demanda i, en conseqüència, oferta. En aquest cas, es tracta d’un sector vinculat a la cura personal i al benestar, un àmbit que, segons l’economista, "no respon a una moda passatgera sinó a un canvi més estructural en els hàbits de consum". "La societat actual dona més valor a sentir-se bé físicament i mentalment, i això es tradueix en un augment sostingut d’aquests serveis", assegura l'expert.

Espinet subratlla que una de les claus del creixement és que es tracta d’un negoci amb barreres d’entrada baixes. No requereix grans inversions inicials, "cal un local i una maquinària bàsica". Tampoc exigeix una qualificació altament especialitzada del personal. Aquest fet "redueix els costos i facilita que hi entrin nous operadors". Segons l’economista, aquest model ha afavorit especialment l’emprenedoria de població migrant, que hi veu una oportunitat de tenir negoci propi amb una inversió assumible i sense requisits tècnics elevats. La combinació de costos baixos i demanda sostinguda explica la proliferació d’aquests centres.

Pel que fa als preus, Espinet apunta que molts establiments opten per una estratègia d’entrada agressiva: començar amb tarifes baixes —al voltant dels 10 euros— per atraure clients. Un cop consolidada la clientela i generada confiança, els preus poden ajustar-se a l’alça. Aquesta dinàmica ajuda a entendre la dispersió actual de tarifes a la ciutat. Al mateix temps, recorda que el mercat acabarà regulant-se per la llei de l’oferta i la demanda: si hi ha massa competència o cal abaixar excessivament els preus per captar clients, la rendibilitat pot disminuir i es podria arribar a una situació de saturació.

La concentració als barris més cèntrics també té una explicació econòmica. Al centre hi ha més volum de persones que hi viuen, hi treballen o hi passegen, i això facilita captar clients. A més, la disponibilitat de locals —molts provinents d’antigues oficines bancàries— amb mides adequades i preus més raonables ha contribuït a l’expansió d’aquest tipus de negocis en carrers cèntrics.

Les ungles compleixen una funció protectora

Més enllà de l’anàlisi econòmica, el fenomen també té una dimensió sanitària. La coordinadora del servei de dermatologia de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona, Margarida Roura, recorda que les ungles compleixen una funció protectora: protegeixen la punta dels dits i formen part de la barrera natural del cos. Sota les ungles s’hi poden acumular gèrmens, per això és important mantenir-les netes i en bon estat. Recomana tallar-les amb cura, evitar arrencar-se les pells i no retirar les cutícules, ja que aquestes ajuden a segellar l’espai entre l’ungla i la pell i actuen com a protecció davant infeccions. També adverteix que alguns esmalts poden ser al·lergògens o danyar la queratina de l’ungla, especialment si no són de qualitat, i que els materials utilitzats en els processos de manicura han de ser nets i estèrils per evitar la transmissió de patologies.