Isak Férriz: "Em va traumatitzar tant veure Aliens, que em vaig fer actor"

barcelona

L’actor andorrà repassa la seva trajectòria vital i professional a través de les cançons que han marcat el seu camí: de Rage Against the Machine a Frank Sinatra, passant per Max Richter o Metallica.

Isaac Férriz signa el seu nom amb una sola “a” i una “k” final des de sisè d’EGB. Una petita rebel·lia adolescent que gairebé li costa repetir curs i que avui s’ha convertit en segell identitari. “Em suspenien perquè no firmava com al registre. Va ser un repte”, recorda al Llapis de Memòria.

Actor de llarg recorregut, i productor ocasional sota el seu alter ego Rupert Films, inspirat en el Rupert Pupkin d’El Rei de la Comèdia de Martin Scorsese Férriz connecta la seva vida amb una banda sonora marcada per la intensitat. Amb Rage Against the Machine i el seu “Sleep Now in the Fire” viatja directament al Doctor Music Festival del 1997. Tot just acabat de fer els 18 anys, aquell concert sota la pluja va ser una epifania generacional. “Va ser una catarsi. El rock hauria de ser sempre combatiu”, defensa.

Nascut a Andorra el 1979, Férriz recorda una infantesa de carrer, rius i muntanya, molt lluny del país que veu avui. Però si hi ha una experiència fundacional és una sessió de cinema amb el seu pare: Aliens. “Tenia set anys. Ell es va quedar adormit al minut u i jo vaig quedar electrificat a la butaca. Vaig decidir que volia provocar això a la gent”. Des d’aleshores, la figura de Sigourney Weaver i aquell univers de terror i adrenalina el van marcar per sempre.

Amb 18 anys es trasllada a Barcelona per formar-se a l’escola Nancy Tuñón. “Va ser un any meravellós, de trencar límits emocionals”. Ben aviat crea la seva primera companyia i experimenta amb el teatre invisible, una pràctica que el col·loca “en un lloc de veritat absoluta”.

Els primers anys a televisió arriben amb personatges episòdics en sèries com Laberint d'Ombres o El Cor de la Ciutat. “Ser episòdic et curteix. T’has de salvar el cul tu mateix”. El primer gran punt d’inflexió arriba amb Serrallonga, on es prepara físicament i històricament a consciència: “Vaig pujar 11 quilos i vaig aprendre a muntar a cavall”.

Després vindrien anys a Madrid, etapes d’inestabilitat, feines d’edició de vídeo per pagar factures i la decisió, que no sempre va poder complir, d’escollir millor els projectes. El teatre li regala una de les experiències més intenses amb El Pes del Plom, una denúncia sobre la indústria armamentística que encara avui reivindica. Per al vídeo promocional va triar “The Vampire of Time and Memory” de Queens of the Stone Age, una manera d’unir dues passions.

Quan parla de les escenes emotives, apareix Max Richter. “Sempre tinc tres o quatre cançons per col·locar-me emocionalment. ‘On the Nature of Daylight’ m’acompanya sovint abans de rodar”. L’actor reivindica la complicitat amb la direcció: “Un bon director no et diu ‘aquí has de plorar’. Vol emoció, no una llàgrima”.

El 2024 va protagonitzar Leo and Lou, la primera pel·lícula que el seu fill ha pogut veure sencera. “Va ser preciós. Vaig entendre per què em dedico a això”. Pare d’un nen de sis anys, Ferriz intenta conciliar una professió exigent amb la vida familiar, tornant sempre que pot a Barcelona, fins i tot en rodatges llunyans.

El seu viatge musical passa també per Vetusta Morla, amb la catarsi col·lectiva de “Los días raros”, i per la veu que l’acompanyava durant llargs viatges en cotxe de petit, Frank Sinatra. Però per tancar el programa escull potència pura: “Battery” , de Metallica.

Les cançons de l'Isak Férriz:

• Sleep Now in the Fire - Rage Against the Machine
• On the Nature of Daylight- Max Richter
• The Vampyre of Time and Memory - Queens of the Stone Age
• Los días raros - Vetusta Morla
• My Way - Frank Sinatra
• Ripley's Rescue - James Horner y Orquesta Sinfónica de Londres
• Battery - Metallica