Paula Leitón, waterpolista: "Els meus MVP sempre seran els meus pares"
La waterpolista terrassenca repassa al Llapis de Memòria la seva precocitat esportiva, els atacs de gordofòbia després de París i el nou repte amb el Club Natació Atlètic-Barceloneta

Paula Leitón, waterpolista: "Els meus MVP sempre seran els meus pares"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
barcelona
La medalla d’or olímpica de París no és en una caixa forta. Tampoc en una vitrina. Paula Leitón la guarda dins d’un mitjó. “No té funda i la portava sempre al bolso. Vaig pensar: i si es ratlla amb les claus? Doncs cap al mitjó”, explica al Llapis de Memòria. L’or l’acompanya sovint, sobretot quan visita escoles: “Per mi és el meu somni complert, però per als nens és veure que és real, que si s’ho proposen poden arribar-hi”.
Amb només 25 anys, la terrassenca ja acumula un palmarès extraordinari. Va debutar amb la selecció absoluta amb 15 anys al Mundial de Kazan i amb 16 ja disputava els Jocs de Rio 2016, on era l’esportista més jove de la delegació espanyola. Les veteranes la van batejar com a “bebè gegant”. “Vaig arribar amb una samarreta del Mickey Mouse… era una nena enorme”, recorda. La precocitat també la van viure els seus pares, a qui defineix com els seus “MVP”, gestionant contractes, viatges i caps de setmana infinits de partits.
Com a boia, és una de les millors del món en una posició on el contacte és constant. “Hi ha el partit que es veu i el que no es veu. Estirades de banyador, dits que t’agafen, ungles…”. Fins i tot li han arribat a enfonsar la cara amb els dits als ulls. Tot i això, assegura que rep més del que reparteix i que sempre ha intentat ser una jugadora neta.
L’altra cara de l’èxit va arribar 24 hores després de penjar-se l’or olímpic. En una entrevista en directe va descobrir comentaris de gordofòbia a les xarxes socials. “Era el moment més dolç de la meva carrera i m’assabento d’això”. Lluny d’enfonsar-se, va decidir no donar-hi importància. “El més important era arribar a casa i compartir-ho amb la família”. D’aquella experiència neix el llibre XXL: Del oro olímpico a la lucha contra la gordofobia, amb què vol ajudar joves i famílies que viuen situacions similars. “Molts pares m’han donat les gràcies perquè han sabut com actuar”.
En l’àmbit personal, Leitón reivindica el suport incondicional de casa seva, també pel que fa a la seva orientació sexual. “Mai he hagut de dir si estic amb una noia o amb un noi. Els meus pares només volen que sigui feliç”. També manté un vincle molt fort amb Higuera de Vargas, el poble extremeny del seu pare, el seu “lloc de pau”.
Després de guanyar-ho tot amb el Sabadell, aquesta temporada ha iniciat una nova etapa al Club Natació Atlètic-Barceloneta. “És un projecte ambiciós, amb gent jove i ganes de créixer. Ja he aconseguit el més gran amb un club; per què no intentar-ho aquí?”. Compagina els entrenaments, doble sessió diària, amb els estudis per ser mestra de primària, amb la voluntat de transmetre els valors que li ha donat l’esport.
Amb la mirada posada en el Mundial i en els Jocs de Los Angeles 2028, Paula Leitón continua escrivint la seva història. I, de moment, l’or olímpic segueix ben protegit dins d’un mitjó.
Les cançons de la Paula Leitón:
- La mujer de verde - IZAL
- Sweet Caroline (Party Remix) - DJ Ötzi
- Quiéreme - El Barrio
- Revolá - Sanguijuelas del Guadiana
- La gent que estimo - Oques Grasses y Rita Payés
- Amarillo - Shakira Mebarak
- BABIECA! - Guitarricadelafuente




