Les fundacions assenyalades pels pagaments indeguts a la DGAIA han cobrat més de 350 milions d'euros de la Generalitat l'última dècada

Barcelona

Les fundacions Resilis i Mercè Fontanilles, assenyalades pels pagaments indeguts a la DGAIA, han facturat més de 350 milions d'euros a la conselleria de Drets Socials els últims 10 anys. És la suma de contractes amb concurs públic, menors i subvencions. Dades del Govern a les quals ha tingut accés SER Catalunya mostren com aquestes dues entitats estan entre les principals contractistes de la Generalitat en l'àmbit de la infància.

La Unió Temporal d'Empreses entre les dues fundacions, que gestiona el servei encarregat del seguiment de les ajudes públiques a extutelats (SEVAP) i també programes d'inserció laboral per aquests joves, suma 37 milions d'euros en l'última dècada, però la gran picossada, més de 200 milions en el cas de Resilis i més de 100 per Mercè i Fontanilles, s'han facturat per diferents serveis d'acollida: centres residencials de menors, places d'emergència per a joves nouvinguts, pisos tutelats i albergs per a menors sense acompanyament.

Juntament amb Diagrama, una altra fundació que ha rebut durant aquests anys prop de 180 milions d'euros, són els tres dels grans contractistes de la conselleria de Drets Socials, tots agrupats sota el paraigua de Plataforma Educativa, que aglutina fundacions i entitats del tercer sector.

L'any 2025, quan ja havia esclatat el cas dels pagaments indeguts a la DGAIA que va sacsejar el departament i va obligar a refundar aquesta direcció general amb canvi de nom inclòs, Resilis i Mercè Fontanilles van facturar a Drets Socials més de 40 milions d'euros: 5,3 milions a través de la UTE de les dues fundacions, 13'5 Mercè Fontanilles i 22,8 Resilis.

SER Catalunya va avançar en el seu moment que el Govern, ja amb la refundació de la DGAIA anunciada i amb l'escàndol a la palestra pública, va prorrogar l'externalització del seguiment a joves extutelats a aquestes dues fundacions, que prestaran el servei almenys fins el desembre de 2026.

Canvis en les contractacions

Fonts de la conselleria de Drets Socials asseguren que ja s'està treballant per tal que la UTE de Resilis i Mercè Fontanilles deixi de gestionar el seguiment de les ajudes a extutelats quan caduqui el contracte el desembre d'aquest 2026. Recorden també des del departament que hi ha 86 entitats que presten serveis a la DGPPIA (antiga DGAIA), i que les dues fundacions tenen una llarga experiència en l'atenció a la infància vulnerable.

Des de la conselleria també ressalten que el cost dels serveis el fixa l'administració i que les entitats guanyen el concurs d'acord amb criteris tècnics i de qualitat. Des del departament que lidera la consellera Mònica Martínez Bravo ressalten que la reestructuració de la DGPPIA té el focus, especialment, en la gestió de les prestacions. Malgrat tot, tal i com va avançar aquesta emissora, els pagaments indeguts continuen després de la reestructuració amb algunes disfuncions que el Govern assegura que s'aniran corregint a mesura que passi el temps.

Assenyalades per "importants disfuncions"

L'auditoria externa que va encarregar Drets Socials arran de la crisi de pagaments indeguts a DGAIA, que va avançar SER Catalunya, va detectar "importants disfuncions" i "procediments ineficaços" en el seguiment de les prestacions econòmiques i d’habitatge per a joves extutelats. El document, de 22 pàgines i al qual ha accedit SER Catalunya, descarta el frau, però mostra que la UTE de Mercè Fontanilles i Resilis va estar atorgant ajudes als extutelats sense fer-ne cap seguiment posterior. Una mala praxi que ja existia quan el servei no depenia d'aquestes dues fundacions.

L'informe analitza la pràctica administrativa d'aquestes ajudes entre 2022 i 2024 a la demarcació de Girona —on es va originar la denúncia d'irregularitats per part d'un treballador— i conclou que en 29 dels 32 expedients iniciats per la DGAIA abans d'externalitzar el servei "no consten actuacions de seguiment i verificació que exigeix la normativa". També assenyala que 16 d'aquests beneficiaris no haurien d’estar percebent l'ajuda perquè ja tenien feina amb un sou superior a l'IRSC (l'indicador de renda de suficiència de Catalunya), que marcava el límit per tenir-hi dret.

L'auditoria també considerava que els treballadors del SEVAP, el servei que feia el seguiment, assumien càrregues de treball excessives i actuaven amb una gran professionalitat davant les dificultats i les complicacions de les seves tasques. El fet de treballar amb un col·lectiu extremadament vulnerable condiciona el seu dia a dia i el mateix seguiment de les prestacions.