"Els lideratges femenins s'han de fer més visibles", clam a l'Amb Veu de Dona de Ràdio Lleida

Lleida

Més visibilitat de dones, per exemple, en el món del vi. "En les cates segueix predominant la figura masculina malgrat que potser hi ha més dones que són enòlogues", reconeix la directora general i enòloga del celler La Gravera, Pilar Salillas. O en el món del dret, o de l'agricultura i fruticultura o de la construcció. Tots ells sectors molt masculinitzats, especialment en els lideratges, fins ara. A Lleida, per primer cop una dona es posa al capdavant del Col·legi de l'Advocacia (i això que aquesta institució compleix 175 anys), hi ha una dona liderant el Gremi de la Construcció, una dona dirigeix Fruits de Ponent i una dona lidera una entitat a les Garrigues que vol posar en valor el teixit empresarial de la comarca i enfortir-lo. Són exemples de dones que lideren i que han passat per l'Amb Veu de Dona de Ràdio Lleida d'aquest 2026, celebrat al Caixaforum Lleida aquest dimarts 24 de febrer.

Ampliar

Cerrar

A banda de Pilar Salillas, també han aportat les seves reflexions la Laia Rogel, presidenta d'Ap! Lleida, Associació de Dones Empresàries de Lleida; la Núria Cervós, presidenta del Gremi de la Construcció de les Terres de Lleida; Pilar Palau Boronat, codirectora de l'empresa de prefabricats PPalau de Juneda; Montserrat Solé, directora de Natural Optics Lleida; Antonieta Martí, degana del Col·legi de l'Advocacia de Lleida; Maria Jesús Sisó, directora general de Fruits de Ponent i Luisa F. Cabeza, doctora en Enginyeria Industrial i Catedràtica laboral.

Acompanyar els lideratges

La jornada ha començat amb la benvinguda de la diputada de l'àrea d'Igualtat i Cooperació Internacional de la Diputació de Lleida, Sandra Marco. La diputada ha volgut analitzar el tema d'enguany de l'Amb Veu de Dona de Ràdio Lleida: lideratge en femení, dones que obren camí. "Obrir camí", ha dit Marco, "vol dir avançar quan no hi ha referents, vol dir assumir riscos, sostenir mirades escèptiques i vol dir liderar en entorns que no estaven pensats per a nosaltres, les dones. Com a diputada de l'àrea d'Igualtat i Cooperació Internacional de la Diputació de Lleida tinc molt clara quina és la nostra responsabilitat: no només acompanyar aquests lideratges sinó crear les condicions perquè siguin possibles arreu del territori".

"Liderar amb valors"

Després de la benvinguda, Laia Rogel, Núria Cervós, Pilar Palau Boronat i Montserrat Solé han protagonitzat la primera taula de debat, en què cadascuna ha exposat que suposa per a ella el fet de liderar un equip, un projecte o una institució o empresa. Per a Laia Rogel, que també és la presidenta a Catalunya del gremi de Publicitat, Comunicació i Màrketing després de cent anys d'existir aquest gremi "ja tocava" que el presidís una dona, i ho fa "aportant una mirada en femení" al sector, segons ha dit.

Ampliar

Cerrar

Per a la Núria Cervós, que s'ha format en lideratge després que assumís el comandament de l'empresa familiar de la construcció que fa fundar el seu pare, també és la presidenta d'un gremi molt masculinitzat com és, precisament, el de la construcció. Assegura que per fer un bon lideratge, més enllà dels resultats econòmics o els beneficis, cal tenir en compte les bases, els valors. "Oi que en una organtizació cada cinc anys plantegem el nostre pla estratègic, la persona com a líder també l'ha de treballar, aquest pla estratègic. I de tant en tant convè aturar-se, pensar el líder que es vol ser, els projectes que un vol liderar i establir valors sobre els quals vols fonamentar el teu lideratge com la família, la coherència, la responsabilitat... doncs definir tota aquesta trajectòria i treballar-la perquè és importantíssim per tenir les coses clares i tirar endavant projectes de gran envergadura".

Per a la Pilar Palau Boronat, tercera generació d'una empresa familiar dedicada als prefabricats. Reconeix que ella no pot considerar-se que hagi obert camí perquè el camí ja li ha vingut obert però sí que ha demanat que se la nomenés amb els dos cognoms, el del pare i el de la mare "perquè la mare i la padrina, que també eren a l'empresa tot i que sempre invisibilitzades, per a mí són el fonament". I afegeix: "ja que em dedico al sector de la construcció, més que per obrir camí vull que em recordin per haver ajudat a transitar el camí cap a noves generacions". La Montserrat Solé, formada en òptica i optometria, i directora de Natural Optics Lleida, assegura que liderar "és no tenir por" a llançar-te cap a un projecte, com va fer ella, i intentar dirigir-lo perquè s'hi creu. "Jo fa 30 anys vaig obrir camí perquè vaig apostar pel sector de l'optometria, quan encara aquí no hi apostava ningú -jo em vaig inspirar amb França- perquè vaig veure que aquí hi havia molta cosa a fer tant en producte com en maneres de fer" en el sector de l'òptica. Als 22 anys va muntar el seu primer centre i va col·laborar en la fundació del grup Natural Optics a nivell nacional. Un grup que ja compta amb 800 òptiques arreu de l'Estat.

Maribel Tost, directora de CaixaForum Lleida

Ampliar

Cerrar

Durant l'Amb Veu de Dona també hem comptat amb el testimoni de Maribel Tost, directora del CaixaForum Lleida, entitat que ha acollit un any més la jornada de Ràdio Lleida dedicada a analitzar el grau de paritat i igualtat entre homes i dones al voltant de la commemoració del 8 de març.

Tost ha explicat la seva trajectòria professional des que va començar a treballar a CaixaForum fins que en va esdevenir directora a Lleida i ha posat l'accent en la important tasca cultural que fa el Caixaforum amb les exposicions, conferències, tallers, concerts i altres ofertes que omplen l'agenda cultural del mes a la ciutat.

"Discriminació positiva pel fet de ser dona?... no"

La segona taula de debat de l'Amb Veu de Dona de Ràdio Lleida d'aquest 2026 ha comptat amb la participació de Luisa F. Cabeza, doctora en Enginyeria Industrial i catedràtica laboral de la UdL; Antonieta Martí, degana del Col·legi de l'Advocacia de Lleida; Maria Jesús Sisó, directora general de Fruits de Ponent; i Pilar Salillas, directora general i enòloga del Celler Lagravera.

Ampliar

Cerrar

Luisa F. Cabeza ha rebutjat una pràctica que algunes institucions i empreses havien fet temps enrere per ser (semblar?) més feministes i és la discriminació positiva. La doctora Cabeza ha dit que això no és el que ella defensa, ans al contrari: "Jo no vull estar en un lloc perquè sóc dona. Jo vull estar en un lloc perquè m'ho mereixo i perquè he fet els mèrits" per ser-hi. La degana del Col·legi de l'Advocacia de Lleida, Antonieta Martí, ha posat de relleu que és la primera dona que ocupa aquesta posició després de 175 anys d'història de l'ens col·legial. Un ens que ha estat molt marcat pels homes, que històricament han dominat les posicions de poder i on les dones han estat totalment invisibilitzades. Ara la cosa ha canviat i hi ha paritat entre els col·legiats i col·legiades i una dona és al capdavant de la junta. I reconeix: "es pot dir que sí, que jo he obert camí perquè en 176 anys que ja farem enguany és el primer cop que hi ha una degana". Ha recordat que la primera dona que es va col·legiar (al Col·legi de l'Advocacia de Lleida) va ser el 1977 -"la Josefa Soler"-, això "és abans-d'ahir", ha indicat, pel que "liderar la representació del Col·legi sempre ho han fet els homes". Així es veu en una exposició de fotos que hi ha al Col·legi dels degans que hi ha hagut. "Quan jo acabi el meu mandat també m'hi posaran la foto... i seré la única dona". Martí ha recordat que anys enrere l'advocacia era una professió que "estava prohibida per les dones" de manera que fa cent anys difícilment una dona podia liderar aquest sector si ja ni podia exercir.

On són les dones al món del vi?

Per a Pilar Salillas, directora general i enòloga del Celler Lagravera d'Alfarràs, cal encara fer més visible el lideratge de les dones en sectors encara molt masculinitzats com el del vi. "Malauradament hi ha molta més visibilitat d'homes que de dones en aquest món, però si mires la realitat no és que sigui un món en què hi hagi més homes que de dones. Abans de la meva generació, sí que era un món d'homes. A partir de la meva generació, tot comença a canviar i hi comença a haver-hi més dones a les aules d'enologia que homes. Però després això no es trasllada a quan veus taules de debat, cates on es posen exemples d' "els millors vins" d'allà on sigui... i molts cops m'he trobat que era l'única dona entre tot d'homes. Llavors te n'adones que no es visibilitza prou la feina que fan les dones" en aquest món.

També Maria Jesús Sisó, directora general de Fruits de Ponent, ha posat en valor la feina de les dones que lideren sectors tan masculinitzats com el del vi o el de la fruita, en què ella està implicada. Tot i això, ella, que té aquest càrrec des de l'octubre passat, "pel poc temps que fa -que sóc directora general- no em consideraria encara una gran líder perquè m'hi he de posar a fons, m'he de formar i he de demostrar. Però sí hi ha una part de granet de sorra d'una dona que passa a formar part d'una generació de dones que ens estem situant en sectors que, majoritàriament, estaven molt masculinitzats i que, a poc a poc, també estem demostrant que els podem liderar i que hi podem posar de la nostra part de coneixement, d'empatia, d'escoltar i compartir".

El concepte d'"obrir camí" per Carme Valls

La tinenta d'alcalde i regidora de Polítiques Feministes de la Paeria, Carme Valls, ha fet la cloenda de la jornada tot convidant a fer una reflexió i obrir un debat sobre el concepte "d'obrir camí".

Ampliar

Cerrar

Perquè ella sí que va ser pionera, com a dona, en feines com "la primera parquimetrera de Lleida"... quan encara no hi havia dones a la Guardia Urbana. "Després vaig muntar una penya a l'Aplec del Caragol, vaig ser la primera presidenta d'una penya de l'Aplec"... i ara "segurament (les dones) aquestes coses les tenen més fàcils".

A ella el seu pare no li va deixar que seguís amb el negoci familiar de vendre vi "perquè les dones no podien dedicar-s'hi, feia mal aspecte" -li deia el seu pare- i per això va haver d'anar trencant barreres per fer el que volia, encara que fos la primera en fer-ho. Afortunadament ja no som en aquells temps i ella mateixa ha posat exemples: "aquest any és el primer que a l'ajuntament de Lleida no ens ha estat necessari utilitzar els números clausus perquè les dones accedissin a la Guàrdia Urbana perquè ja n'hi havia prou". Malgrat aquests avenços encara hi ha feines on l'interès majoritari és d'homes i altres de dones i ha pronosticat que això es veurà d'aquí a pocs dies a la fira FormaOcupa. Ha trencat una llança per trencar aquests estereotips i que homes i dones, que són iguals, puguin optar amb igualtat de condicions a qualsevol feina de qualsevol àmbit tècnic, cultural o d'habilitat manual.

L'Amb Veu de Dona ha acabat emplaçant oients i públic -alumnes d'ESO i Batxillerat de l'Institut Guindàvols de Lleida- a l'edició de l'any vinent i a seguir les recomanacions de les convidades de no deixar que els prejudicis de gènere arruïnin futures científiques o enginyeres com les que han donat el seu testimoni a la jornada.