La brigada política del PP es desentén de l'obtenció il·legal de dades bancàries dels Pujol: "Han passat 13 anys, no ho recordo"

Barcelona

“No”, “no en tinc consciència”, “ni idea”, “no ho recordo”, “han passat 13 anys”. És el més repetit pels membres de la brigada política del PP que han declarat com a testimonis en el judici contra la família Pujol a l’Audiència Nacional, exhaurint la paciència del president del tribunal i de les defenses per la seva amnèsia i les seves sortides de to. L’excomissari José Manuel Villarejo i quatre membres més de la policia del 2014 estaven citats per les defenses, que pretenien demostrar que l’origen de la causa Pujol va ser il·lícit, fruit d’una operació de les clavegueres de l’Estat que va coaccionar banquers andorrans per obtenir informació bancària de l’expresident català.

El fruit d’aquestes maniobres va ser la famosa captura de pantalla dels comptes de Jordi Pujol Ferrusola a Andorra que va publicar el diari El Mundo i que va servir a la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia per impulsar la investigació contra la que era la família més important de Catalunya. Segons han declarat, aquella captura la va obtenir el comissari Marcelino Martín Blas, aleshores cap de la Unitat d’Assumptes Interns. Com? “No sé qui me la va donar. Aquesta pregunta a la policia no se sol fer”, s’ha limitat a respondre l’exdirector adjunt operatiu (DAO) de la Policia, Eugenio Pino, que va ser condemnat per introduir il·legalment en la causa un pendrive amb informació robada de l’ordinador de Jordi Pujol Ferrusola. “A mi les coses m’arribaven circumstancialment”, ha afegit, desvinculant-se de l’operació.

“Molts”, però, es van atribuir el mèrit d’haver aconseguit aquests comptes, ha afirmat Pino. Entre ells, l’excomissari Villarejo i Marcelino Martín Blas. “Jo no hi vaig participar”, ha negat, però, aquest últim quan li ha tocat declarar. Martín Blas ha negat que coaccionés el responsable de la Banca Privada d’Andorra (BPA), malgrat el que investiga la justícia d’aquell país. L’excomissari ha explicat que va tenir un parell de trobades amb el director de la BPA, en què gairebé no van intercanviar paraules. Una d’aquestes trobades va ser en un casament on també hi havia Eugenio Pino i l’advocat del banquer. “Com vols que coaccioni ningú amb el seu advocat al costat?”, s’ha justificat.

El moment més delirant de la sessió ha estat la declaració de José Manuel Villarejo, que ha esgotat la paciència del tribunal, ja que l’excomissari ha intentat no declarar, cosa impossible perquè hi estava citat com a testimoni, la qual cosa implica l’obligació de respondre i dir la veritat. “Em sento coaccionat pel tribunal”, ha etzibat Villarejo. “Doncs senti’s com vulgui, però, si us plau, no discuteixi amb el tribunal i respongui a les preguntes”, li ha replicat el magistrat president José Ricardo de Prada.

Villarejo ha respost, encara que amb constants bromes i evasives. “No tinc consciència que això passés en el temps”, ha dit en relació amb les seves maniobres per obtenir informació bancària dels Pujol i del seu entorn, així com d’altres empresaris catalans. Tampoc ha explicat com va captar l’exparella del primogènit, Vicky Álvarez, amb qui es va reunir i va conspirar juntament amb l’exdiputada del PP Alicia Sánchez-Camacho, i a qui es va pagar amb fons reservats després de presentar denúncia contra el júnior. Malgrat les gravacions en què se’ls escolta reunits, quan li han preguntat si coneixia Álvarez, Villarejo ha respost: “He conegut moltes dones a la meva vida, m’he separat, he tingut parelles. Pot ser”. Preguntat sobre les notes informatives que va escriure sobre els Pujol, Villarejo s’ha escudat en una altra negativa absoluta: “No reconeixeré cap document que presenti ni cap defensa ni cap fiscal, i en tots els judicis sempre he dit que no reconec res”.