"La meva filla de 9 anys ja no recorda la vida sense alarmes ni bombardejos": el dia a dia dels ucraïnesos a Kíiv després de quatre anys de guerra

Barcelona

"Ara la meva vida s'ha tornat més complicada, aquest últim any ho he notat molt". Així comença a parlar Olena Bretel, de 42 anys, professora d'espanyol a la universitat pública de Kíiv. La guerra, fa just quatre anys, va començar quan ella era a Espanya. Al cap d'un any va decidir tornar al seu país, des d'on atén aquesta entrevista telefònica amb el programa Aquí Catalunya. "Aquesta és la meva ciutat, les meves arrels, la meva família", reivindica.

El primer any de guerra a la capital el recorda com a "caòtic"; ara diu que ja s'hi han adaptat. Parla per ella i la seva família, també en nom del seu entorn. "Ara ja anem amb previsió, sabem què pot passar", i posa exemples concrets: a la capital només tenen entre tres i quatre hores d'electricitat al dia. "No pots posar ni la rentadora ni fer servir l'ascensor"; en el temps que hi ha llum, explica Bretel, aprofiten per carregar bateries externes, per exemple, o organitzen la seva agenda d'acord amb això: té una amiga que viu en un pis 22, "sap que hi ha un dia a la setmana que el passarà a casa dels seus pares, o s'haurà de quedar a dormir a casa d'amics, o haurà de pujar a peu si no hi ha ascensor".

Internet tampoc aguanta; la connexió falla al cap d'unes hores d'ús. A moltes oficines hi ha generadors, "però a casa és difícil per a la gent vulnerable", lamenta. A Kíiv són milers les persones que no tenen electricitat; "amb temperatures de 15 graus sota zero és extremadament dur". També esmenta les escoles sense calefacció ni electricitat: "és l'any més difícil".

Bretel té clar que no viu amb por; el que espanta és el futur. "Per això intentem no pensar en res. Hem sobreviscut al dia? Bé". És mare de dos fills i sosté que s'han adaptat molt millor ells que els adults a la situació de guerra. "La meva filla de 9 anys no recorda la vida sense alarmes ni bombardejos". Explica que a classe sona l'alarma i tots els nens baixen al soterrani: "ells estan contents, celebren 'que bé, no hi ha classe!'. La normalització d'una vida en guerra".

Si a Olena Bretel l'esclat de la guerra la va sorprendre a Espanya, a Olesia Savytska (40, dermatòloga) li va passar just el contrari: ella era a Khàrkiv i es va traslladar a Barcelona al cap d'un temps. "Ens va trucar la meva sogra la matinada d'aquell dia dient que havia començat la guerra", recorda també en una conversa telefònica. "Va ser un moment impactant que va canviar la nostra vida"; assegura que van sentir por i desconcert.

En el seu cas, tenia el sogre molt malalt, els seus ronyons no funcionaven i depenia de la diàlisi. "Enmig d'una guerra, cada viatge a l'hospital era un risc", exposa. Va ser la Comunitat de Sant’Egidio, el moviment internacional de laics, qui va ajudar Savytska i la seva família a arribar a Barcelona, ciutat on han pogut tractar el seu sogre. A més, els van acompanyar buscant allotjament i feina.

Preguntada per si tornaria al seu país, com va fer Bretel, reconeix que és una qüestió difícil de respondre. La seva família és allà, però la família del marit la té a Barcelona. "No sabem en el futur com estarà la situació. Per això vivim amb por per la seguretat que han d’afrontar cada dia els que viuen a Ucraïna".

Zelenski rep diversos líders europeus en el quart aniversari de l’ofensiva russa i convida Trump a visitar Ucraïna

Els líders dels països nòrdics i bàltics viatgen aquest dimarts a Kíiv per reunir-se amb el president Zelenski i avaluar la continuació del suport militar al país, les sancions a Rússia i les negociacions de pau promogudes pels Estats Units. Segons Nacions Unides, des de l’esclat de la guerra han mort 15.000 civils, i centenars de milers pel que fa a baixes militars, que cap dels dos exèrcits s’atreveix a assumir o a enumerar de manera concreta.

Així, quatre anys després, aquesta guerra sembla enquistada malgrat les negociacions. Cap de les dues parts sembla disposada a cedir, i tampoc Zelenski està disposat a claudicar davant aquestes imposicions que intenta posar en marxa Donald Trump, que està molt més a prop de les tesis de Vladimir Putin que de les tesis d’Europa. Bretel i Savytska lamenten que, mentre duren les negociacions, les bombes no s’aturen.