El 23-F a Girona: entre la "normalitat" oficial i la por als carrers

L'endemà del cop d'estat del 23 de febrer de 1981, els informes de la Direcció de la Seguretat de l'Estat descrivien una Girona en calma. Però sota aquesta "normalitat" administrativa que reflecteixen els papers ara desclassificats per la Moncloa, bategava una societat gironina expectant, atemorida i conscient que el territori era clau pel seu pes militar. El programa Aquí Girona de SER Catalunya ha analitzat aquests documents inèdits que contraposen la visió oficial de l'època amb la realitat descrita per part de la ciutadania.

L’informe policial: "Situación normal"

El document, emès el 24 de febrer de 1981 per la Comissaria General d’Informació, dedica tretze línies a la situació a Girona. En un llenguatge fred i directe, assegura que la situació de les forces armades i els cossos de seguretat era de total normalitat.

Segons el text, l'única activitat política rellevant va ser una reunió a l'Ajuntament de Girona cap a les deu de la nit del dia 23, on representants de diverses tendències es van trobar per adoptar una postura conjunta de serenor. En l’àmbit públic, només Convergència i Unió Democràtica de Catalunya havien emès comunicats oficials reafirmant la seva confiança en la Generalitat i la Monarquia. Per la seva banda, el sindicat USO va ser l'únic que va demanar obertament evitar les vagues per no tensar més la situació.

La realitat de la por: arxius cremats i fugides a Perpinyà

Tot i que els papers oficials parlen d'un ambient laboral i docent "normal", el periodista i col·laborador de SER Catalunya, Jordi Grau, recorda una realitat molt més cruenta. "El cop d’estat va posar la por al cos a molta gent; es creia que tornaria una dictadura militar molt dura a Girona", explica Grau.

Mentre el document policial subratllava la calma, a les seus dels partits polítics gironins es vivia una activitat frenètica: es van destruir arxius i llistes de militants per evitar represàlies si el cop triomfava. Molts gironins, tement ser en "llistes negres", van creuar la frontera cap a Perpinyà aquella mateixa nit. "Aquella nit els partits polítics van fer neteja dels seus arxius i molta gent va marxar cap a Perpinyà perquè sabien que estaven en llistes i que la repressió podria ser cruenta", recorda Jordi Grau.

El pes de Figueres i el vincle amb els colpistes

La demarcació de Girona no va ser un escenari secundari en l’imaginari del 23-F. Jordi Grau recorda que, tot i que els tancs no van arribar a prendre els carrers, sí que hi va haver moviments de tropes a les casernes, un fet que va alimentar la tensió ciutadana.

Tot i que l'informe oficial desclassificat parla de "normalitat en les forces armades", la realitat a les casernes gironines era ben diferent. Jordi Grau recorda com totes les mirades es dirigien cap a Sant Climent Sescebes. Malgrat que els tancs no van arribar a sortir a la carretera, el moviment de tropes i l'estat d'alerta a la base militar van alimentar el pànic a la comarca. Es temia que un moviment des de Sant Climent pogués bloquejar la frontera o prendre el control de la ciutat de Girona en qüestió d'hores.

La connexió de la província amb el cop d'estat es va allargar en el temps. El Castell de Sant Ferran, el mateix Antonio Tejero i el capità Muñecas van complir part de la seva condemna a la fortalesa de Figueres. A més, l’únic civil condemnat, Juan García Carrés (del sindicat vertical), era nascut a Portbou.

La nit dels transistors i la ràdio local

En un moment d'incertesa màxima, amb els diputats encara segrestats al Congrés, Ràdio Girona es va convertir en el fil de vida per a molts ciutadans. Durant la cèlebre "nit dels transistors", l'emissora va retransmetre en directe els esdeveniments i l'endemà al matí, professionals com Lluís Falgàs van realitzar programes especials contactant amb les famílies dels diputats gironins tancats.

L'anàlisi d'aquests documents arriba, casualment, l'endemà de la mort de Tejero als 93 anys, tancant un cercle històric sobre un dels episodis més foscos de la democràcia espanyola viscut des de l'òptica gironina.