Fer-se monja avui dia: és correcte parlar d'un "renaixement religiós"?

D'acord amb les últimes dades, Espanya està perdent la fe en Déu, però no en les creences. D'acord amb el baròmetre sobre religió i creences d'Espanya, un de cada 3 espanyols diu creure en Déu (37%) però són bastants més, dos de cada 3, els que creuen en major o menor mesura en l'existència d'una ànima i energies. El 46% encara es defineix com a catòlic. Els més joves són els menys catòlics i els que menys resen, però els que més creuen en energies. Un de cada 10 consulta el tarot. El 37% creu en la reencarnació.

D'acord amb les últimes dades del CIS, cau la identitat religiosa i tradicional. Menys de 2 de cada 10 són catòlics practicants (participen activament, van a missa, etc.). Els que no senten cap mena de vincle amb la religió o relació amb l'església són 4 de cada 10.

Actualment, gran part dels monestirs avui estan en risc de desaparèixer. A Espanya, el 2012 n’hi havia 860; el 2022 en quedaven 712, i aquest any passat ja n'eren menys de 700. Un dels que més soroll han fet ha estat el de Burgos, després del desnonament de les monges del monestir de Santa Clara de Belorado. Una de les grans raons del tancament d’aquests edificis és el descens de religiosos i religioses a Espanya. Si bé al 2013 vivien en clausura 10.899 monges i monjos; el 2022 la xifra havia caigut fins a 7.906, fet que suposa una pèrdua de més d’una quarta part en menys de deu anys.

Aquestes són les dades, però el final del 2025 i inicis del 2026 vénen amb altres titulars i dades que porten al centre del debat una altra pregunta: es pot parlar d'un despertar religiós? Pel·lícules com 'Los Domingos', que narren com una jove decideix fer-se monja, cantants com Rigoberta Bandini o Rosalia, que abracen i reivindiquen els elements religiosos. A llocs com el Regne Unit s'ha disparat la venda de bíblies des del 2019 i a França, el nombre de batejos entre persones adultes el 2025 gairebé s'ha duplicat respecte de l’any anterior.

La transformació del món ha deixat de ser el motor

Carme Molist és monja, Enric Canet és capella. Recorden tots dos que ells, quan van decidir emprendre els seus camins religiosos, el que els va motivar va ser aquesta "fe" lligada amb el compromís social. Lamenta Canet que "em dona la sensació que les noves generacions no o lliguen, això. No ho fan per transformar el món". Conscient que els monestirs travessen aquests moments complicats, apunta que actualment si sobreviuen és perquè sobretot gent de l'hemisferi sud els omple. "Quan no hi ha compromís social, es cau en una religió molt tancada, intimista, de "yo mi me conmigo".

"Hi ha diferents esglésies", apunta el sociòleg Jordi Mir. "I segurament el que els va portar a gent com ells dos és aquesta cerca de llibertat, que en aquells temps, les estructures socials no ho permetien". Actualment, Mir dibuixa un escenari diferent: en l'àmbit polític, l'apropiació d'aquests espais per part de l'extrema dreta, i alguns d'aquests espais també volen reivindicar un tipus de religiositat molt allunyat del que representen la Carme i l'Enric".

El fenomen més pop, que és associable a Rigoberta Bandini, Rosalia o Sirat, és "en una època com l'actual, una quantitat de crisis que afecten diversos àmbits de les nostres vides", afegeix el sociòleg, "aquesta espiritualitat agafa un nou espai".