Un part medicalitzat té més riscos que un part natural
2 de cada 10 parts vaginals que atenen a l'Hospital d'Olot son naturals
Entrevista a la llevadora Sílvia Díaz-Maroto i a Clara Puigvert
El part natural es consolida com una opció cada vegada més present en el debat sobre el model d’atenció al naixement, especialment en centres com l’Hospital d’Olot, considerat un referent a les comarques gironines en aquest àmbit. De fet, segons la llevadora Sílvia Díaz Maroto, un part medicalitzat té més riscos que un part natural sempre que les dones siguin sanes i no tinguin cap patologia. De fet, es calcula que un 90% de les dones no necessitarien medicació.
Segons dades del mateix centre, un 22% dels parts que s’hi atenen són naturals —és a dir, sense inducció ni anestèsia epidural— dins d’un 70% de parts vaginals totals.
Ha de començar, progressar i acabar tot sol
El 18 de gener, Clara Puigvert va donar a llum la seva segona filla, la Milena, a l’Hospital d’Olot. Va ser un part natural i una experiència “molt bonica”, explica, profundament diferent del part medicalitzat que havia viscut amb la seva primera filla.
El principal valor del part natural no és l’absència de medicació, sinó el respecte a la voluntat de la dona, explica Sílvia. “Ha de començar sol, progressar sol i acabar sol”, resumeix. Per tant, un part natural és aquell que s’inicia, evoluciona i finalitza de manera espontània, sense intervencions mèdiques innecessàries.
Díaz-Maroto defensa que no es tracta d’una qüestió d’heroïcitat, sinó d’acompanyament i confiança. La tasca de la llevadora consisteix a estar al costat de la dona, detectar les seves necessitats —si té set, calor, si vol moure’s o necessita suport emocional— i generar un entorn segur i íntim que faciliti el procés.
L’espai també hi juga un paper clau. A l’Hospital d’Olot, les sales de parts estan pensades per reduir al màxim els estímuls externs: llum tènue, ambient càlid i intimitat. L’objectiu és afavorir que el part es desenvolupi amb normalitat i seguretat.
Puigvert recorda que el suport de l’equip va ser determinant en els moments més intensos. “Si et diuen que ja ho tens, que el teu cos és capaç i que veuen el cap del nadó, treus forces d’on sigui”, explica, comparant-ho amb veure la meta en una cursa.
En el seu cas, el record del postpart també va influir en la valoració de l’experiència. Una hora després de donar a llum la Milena, ja podia aixecar-se sola, menjar i anar al lavabo, una recuperació molt diferent de la que havia viscut en el seu primer part.