Neix una associació per recuperar el tren a les comarques de Girona

Coincidint amb els 164 anys de l’arribada del primer ferrocarril a Girona, una cinquantena de persones han constituït l’Associació pel Desenvolupament del Ferrocarril i el Transport Públic a les Comarques Gironines. L’entitat defensa que el tren és “el present i el futur de la mobilitat”, critica l’aposta per més carretera i vol pressionar la Generalitat perquè impulsi noves connexions internes que redueixin el col·lapse viari i reforcin la cohesió territorial.

La constitució es va fer divendres de manera descentralitzada a Girona, Olot, Banyoles, Lloret de Mar i Barcelona.

Tres grans projectes ferroviaris

L’associació treballa sobre tres eixos principals:

• Tren-tram Girona–Banyoles–Olot, per reconnectar la Garrotxa amb la capital gironina.
• Anella ferroviària de les Gavarres, per enllaçar Girona amb la Bisbal, Palamós, Palafrugell o Sant Feliu de Guíxols.
• Connexió Blanes–Lloret, una reivindicació històrica a la Selva marítima.

També plantegen, a més llarg termini, reforçar la connexió des de Puigcerdà cap a la Catalunya Nord i Andorra. Segons Boada, el model seria el del tren-tram: circulació interurbana a velocitats de fins a 80 km/h i integració dins la trama urbana a 20 o 30 km/h.

Crítiques a l’aposta per més carretera

L’entitat discrepa del plantejament del Govern en casos com la connexió entre Blanes i Lloret de Mar, on s’ha tornat a posar sobre la taula l’allargament de la C-32 i un corredor de bus ràpid.

“Plantejar ara ampliar autopistes és un error garrafal en termes de mobilitat i impacte ecològic”, afirma Boada, que aposta per una gestió pròpia del servei ferroviari, a l’estil de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Greuge territorial

Els promotors denuncien un desequilibri en la inversió ferroviària. Mentre a l’àrea de Barcelona hi ha previstos milers de milions en metro i Rodalies, a la demarcació gironina no hi ha cap ampliació estructural en marxa. L’únic servei operat per FGC a la zona és el cremallera de Vall de Núria. “Només falta voluntat política. Si algú em diu quins inconvenients té apostar pel tren, estic disposat a discutir-ho”, conclou Boada.

Múscul social

L’associació vol ara guanyar múscul social, implicar ajuntaments, entitats econòmiques i ciutadania i convertir-se en un interlocutor estable davant la Generalitat per redefinir el mapa de transport abans de la renovació de concessions de bus prevista per al 2028.

De "l’error històric" dels carrilets a la saturació actual

Als anys seixanta, l’administració franquista va clausurar els carrilets de via estreta que connectaven poblacions com Sant Feliu de Guíxols, Olot, Banyoles o Palamós amb la línia entre Barcelona i Portbou. Aquella decisió va consolidar un model basat en la carretera.

“Va ser un error històric donar prioritat al cotxe i tancar línies que connectaven el territori amb els ports i amb Girona”, assegura Joan Boada, vocal de l’entitat en declaracions al programa Aquí Girona de SER Catalunya.

Seixanta anys després, el debat torna amb força. La integració tarifària ha fet créixer la demanda de bus a l’àrea de Girona, però també ha evidenciat els límits del sistema, amb episodis de saturació en hores punta. Al març s’activarà la integració a l’Empordà, el Ripollès i part de la Selva, fet que podria incrementar encara més la pressió si no s’amplia l’oferta. “El tren evita el col·lapse. Porta més passatgers, ocupa menys espai i no contamina”, defensa Boada.