Catalunya no té cap recompte oficial de persones sense llar que moren al carrer

Barcelona

Catalunya no té cap mecanisme oficial per comptabilitzar les persones sense llar que moren al carrer. Entitats socials i administracions consultades per la SER reconeixen que les dades estan disperses i que moltes d’aquestes morts poden passar desapercebudes. Aquesta setmana dues persones sense llar han mort als carrers de Badalona, i en aquesta ciutat ja són quatre les persones que vivien a la intempèrie i han perdut la vida des de principis d’any.

Segons la Fundació Arrels, a Barcelona n’han mort quatre més, mentre que l’Arquebisbat assegura que a Tarragona tres persones sense llar també han perdut la vida aquest 2026 a la ciutat.

Tot i això, no hi ha cap sistema oficial que permeti tenir un recompte fiable. A diferència d’altres àmbits —com els accidents laborals, la violència masclista, els incendis o els accidents de trànsit— no existeix cap circuit establert per comunicar i registrar aquestes morts. En el cas dels accidents laborals, per exemple, tant els Mossos com les administracions competents informen la Conselleria de Treball de qualsevol incident, i les dades queden recollides en un informe mensual que és públic i es pot consultar. Amb les persones sense llar, en canvi, no hi ha cap protocol similar.

Dades disperses i descentralitzades

Això fa que moltes d’aquestes morts passin en silenci, segons denuncien entitats que treballen a peu de carrer. La mateixa Conselleria de Drets Socials admet que la informació queda fragmentada entre ajuntaments, policies municipals, hospitals o registres civils. La directora de la Fundació Arrels, Bea Fernández, en una entrevista a l'Aquí Catalunya, assegura que és un problema generalitzat i alerta també d’un augment de la discriminació contra les persones més vulnerables.

La gestió de les persones sense llar és competència dels ajuntaments, tot i que la majoria dels serveis socials estan finançats per la Generalitat. Cada municipi intenta controlar com pot quantes persones dormen al ras, però els recomptes sovint els fan entitats socials i fundacions.

Les entitats consultades asseguren que fer un cens estable de persones sense llar és complicat, perquè les situacions canvien constantment: moltes persones entren i surten d’albergs, pensions o equipaments municipals. Tot i això, consideren que sí que seria possible tenir un registre de les morts al carrer si hi hagués voluntat política per fer-ho.