Miki Núñez: "Vaig tenir covidfòbia"
El cantant ha explicat a l'Aquí Catalunya que va agafar por al coronavirus, que el va passar uns 5 cops i que fins i tot a vegades no volia sortir al carrer

'EL RACÓ DE PENSAR' amb Miki Núñez i Lourdes Lancho: els refredats i les tradwifes
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
El Miki Núñez no li agrada estar constipat. Vaja, a ningú: “Allò que et diuen que els refredats entren pel fred és mentida. Tinc 30 anys i els meus pares encara m’ho diuen…”, ha dit a l'Aquí Catalunya de SER Catalunya en el racó de pensar, on els col·laboradors exposen què els ha fet pensar durant la setmana.
“Hi ha uns 200 virus al món que poden provocar un refredat com el que tinc ara. A més, us haig de dir que no soc una persona normal… soc hipocondríac. No lluito contra un virus, sinó contra una amenaça constant.”, reconeixia el Miki. “Jo penso que avui descobrirem un nou virus, que es descobrirà a Terrassa, seré el pacient zero i serà la malaltia Miki Núñez.”
El cantant no pot ni estar envoltat de persones que semblen estar constipades: “Quan tinc al meu voltant algú que està malalt… mare de Déu! Soc com una gasela enmig de lleons. Marxo. Quan una persona té tos… jo ja estic fora. Jo dic: ‘Vinga, bona nit, marxo’, perquè penso que aquella persona està escampant el virus com si fos la gira mundial de la Jennifer López.”
Miki Núñez també ha explicat que ho va passar malament durant la pandèmia, però que la hipocondria no li venia d'allà: “Vaig tenir covidfòbia, diagnosticada pel meu psicòleg, i des d’aleshores ho passo fatal. Noto que el meu cos em traïa: soc una persona que em cuida molt i un dia m’aixeco amb mal de coll o amb mocs i penso: ‘A partir d’ara s’ha acabat l’esport, fumaré puros, beuré…’”
De fet, l'artista ha explicat que la covidfòbia li arriba perquè el va passar unes 5 o 6 vegades: "Em vaig quedar sense gust ni olfacte diverses vegades… i a mi m’encanta menjar i no m’ho podia creure. Va arribar un punt que, de vegades, no volia sortir al carrer. Quan no calia mascareta, en seguia portant. Anava amb el Sanytol per tot arreu. Quedar-te a casa quan et dediques a l’oci i a les aglomeracions és molt complicat. En un món capitalista, l’oci és revolució.”




