Agnès Marquès: "He tingut el privilegi de mai veure'm obligada a fer pesca-clics"

Barcelona

La periodista i escriptora Agnès Marquès ha passat pel programa Llapis de Memòria per repassar la seva vida a través de les cançons que han marcat el seu camí. Marquès ha presentat la seva nova novel·la, La Segona Vida de Ginebra Vern, una història que parteix del conflicte entre el periodisme clàssic i les noves dinàmiques digitals.

La protagonista del llibre és Ginebra Vern, una periodista veterana que veu com la redacció on treballa canvia radicalment de model. De cop, es troba obligada a escriure un article pensat únicament per generar clics. “Si tenim la versió catalana, utilitzem-la: pesca-clics”, reivindica Marquès durant l’entrevista, en referència a aquests continguts que busquen atreure lectors amb titulars cridaners però sovint amb poc contingut informatiu.

L’origen de la novel·la neix d’un fet real que va captar l’atenció de l’autora: un anunci publicat en un setmanari d’un petit poble de Texas. En aquell text, una dona felicitava públicament el seu marit i l’amant d’aquest pel nadó que esperaven junts. “Vaig pensar que era material de primera perquè apel·la a sentiments universals com l’amor, la confiança, la lleialtat o l’engany”, explica Marquès.

A partir d’aquesta història, la novel·la construeix el retrat vital de la protagonista, des dels seus inicis professionals fins a la maduresa. El conflicte periodístic funciona com a detonant d’una reflexió més profunda sobre les decisions que defineixen una vida. Tot i això, l’autora deixa clar que el llibre no pretén ser una crítica directa a la professió. “Jo no m’he trobat mai amb la situació d’haver d’escriure un article pescaclics, i en aquest sentit em considero una privilegiada”, reconeix.

Durant la conversa al programa, Marquès també reflexiona sobre el moment actual de la informació i el clima de pessimisme que sovint acompanya l’actualitat. Segons explica, els canvis tecnològics accelerats i l’impacte de les noves eines digitals han transformat profundament la manera com vivim i com ens informem. “La sensació és que la nostra generació ha viscut moltes vides: hem passat de canviar els canals de la televisió manualment a un món completament digital”, comenta.

Davant d’aquest escenari, la periodista defensa la importància de mantenir una mirada crítica i ètica. “La pregunta moral bàsica és: jo què he de fer? Si deixem de fer-nos aquesta pregunta, nosaltres amb la nostra feina i els desenvolupadors amb la seva, estem perduts”, afirma.

La música també ha tingut un paper central en la conversa. Entre les cançons del seu “llapis de memòria” hi apareixen artistes com la cantant francesa Zaho de Sagazan o el músic australià Nick Cave, figures que per a Marquès connecten directament amb l’emoció i l’experiència personal.

L’entrevista també ha repassat alguns episodis de la seva trajectòria vital: la infantesa a Bilbao als anys vuitanta, marcada pel context social i polític del moment; els primers passos en el periodisme; o la seva relació amb la música i la lectura. Tot plegat dibuixa el retrat d’una periodista que continua reivindicant la curiositat, la reflexió i el compromís amb la informació en un moment de transformació profunda del sector.

Les cançons de l'Agnès Marquès:

• La symphonie des éclairs - Zaho de Sagazan
• Red Right Hand - Nick Cave and the Bad Seeds
• Me'n Vaig a Peu - Joan Manuel Serrat i Estopa
• Mi amigo Félix - Enrique Y Ana
• Disco 2000 - Pulp
• Une belle histoire - Danilo Rea y Gino Paoli