El 6% dels pisos venuts a Barcelona són segones residències d'estrangers
Prop de 1.000 immobles l'any passen a mans de residents d'altres països que volen venir a la ciutat a estiuejar

Turistes davant la Casa Batlló de Barcelona

Barcelona
A Barcelona l'any passat es van vendre al voltant de 17.000 pisos. D'aquestes compres n'hi ha que són mudar-s'hi, qui l'adquireix per llogar-lo o fins i tot qui pretén especular amb l'habitatge, mitjançant una reforma que el faci guanyar valor.
Però fins ara no sabíem quants d'aquests immobles anaven a parar a mans d'estrangers que ni hi volen viure ni pretenen que ningú hi visqui: només el volen per tenir un lloc on anar a passar un parell de mesos l'any.
Un pis a Barcelona per venir a prendre el sol
El 6% dels habitatges venuts a l'any a la ciutat se'ls queda un ciutadà forani que no resideix a la ciutat, segons han explicat fonts de l'Ajuntament a la SER. A la pràctica són un miler de pisos que cada any passen a mans d'estrangers que només els habitaran unes poques setmanes l'any, normalment quan ve l'estiu.

Finques senyorials o amb classe, les preferides dels estrangers / VALENTINA BARRETO PHOTOGRAPHY

Finques senyorials o amb classe, les preferides dels estrangers / VALENTINA BARRETO PHOTOGRAPHY
"Ara mateix li estem venent un pis a uns alemanys que el volen de segona residència. Vindran un parell de mesos l'any", relata Damián Hecht, soci de l'immobiliària de luxe Walter Haus. Com el cas d'aquesta família germànica, les immobiliàries se'n troben desenes: "Tenim clients de França, Alemanya, Països Baixos, escandinaus, nord-americans i llatinoamericans, molts d'ells de Mèxic", explica Hecht.
Pisos de luxe amb vistes al mar
Tot i que sembli un percentatge petit, és significatiu en una ciutat tensionada per la crisi d'habitatge; aquests immobles passaran la majoria de l'any buits. Fins ara coneixíem per les estadístiques municipals que el 24% dels pisos venuts a la ciutat se'ls quedava un estranger, però no sabíem quina part d'aquestes compres les feien no residents.
Sovint aquest comprador s'interessa per pisos de luxe, però la gran diferència respecte les famílies adinerades locals és que no els interessa la classe social del barri, només l'ubicació de l'immoble: "Gairebé no busquen cases, sinó pisos, sobretot al centre i en finques senyorials", explica el fundador de Walter Haus, qui també destaca l'interès d'aquests clients pel mar.

El passeig Taulat de Barcelona, a l'altura del centre comercial Diagonal Mar / Google Maps

El passeig Taulat de Barcelona, a l'altura del centre comercial Diagonal Mar / Google Maps
Els estrangers rebutgen Pedralbes
Això els porta a barris del front marítim, sense importar-los que siguin propers a zones tradicionalment associades a la inseguretat. "Ells volen o pisos cèntrics o a Diagonal Mar", constata Hecht: "També rebutgen Pedralbes, ho troben lluny i no els interessa".
L'interès per Barcelona no para de créixer. "Barcelona combina moltes coses, gastronomia, cultura, clima i bones connexions en avió amb Amèrica. És molt atractiva per qui busca una segona o fins i tot una tercera residència", assevera el propietari d'aquesta immobiliària de luxe.
Interès en estudiar com frenar-ho
Diverses fonts del govern municipal de la ciutat, consultades per aquesta emissora, admeten que valoren una possible actuació legal cap a aquests pisos, ja sigui mitjançant un impost afegit o regulant-ne l'ús, tal com ja recull la proposta de llei d'especulació. Ara bé, expressen que és un assumpte que s'escapa a les competències municipals.

Ferran Dalmau
Periodista i editor d'informatius. Societat, Barcelona, habitatge, turisme.




