Mònica Eggert, la catalana darrere 'Les guerreres del K-pop': "Sempre s'han de llegir els crèdits de les pel·lícules"

Barcelona

Quan pensem en una pel·lícula d’animació solem imaginar personatges, històries o escenes espectaculars. El que rarament pensem és en les persones que fan possible que aquells personatges caminin, respirin o expressin emocions. Darrere de cada gest hi ha animadors que, des de dins de l’ordinador, interpreten els personatges gairebé com si fossin actors.

Una d’aquestes persones és Mònica Eggert, animadora catalana de 29 anys que des del 2021 viu al Canadà treballant en grans produccions internacionals. Eggert ha participat en Las guerreras del K-pop, una de les pel·lícules d’animació més destacades de l’any, amb dues nominacions als Oscars i guardonada amb dos Globus d’Or.

La seva feina és animar els personatges. És a dir, decidir com es mouen, com reaccionen o com canvien les seves expressions facials en cada escena. “És com ser l’actor a l’ombra”, explica. Tot i que molta gent pensa que amb el 3D l’ordinador fa la major part de la feina, assegura que la realitat és molt diferent: “La gent pensa que l’ordinador ho fa tot, però no. Darrere de cada moviment que veiem en pantalla hi ha un treball molt exhaustiu d’un professional especialitzat.”

En una pel·lícula d’aquest tipus hi ha molts departaments diferents. Hi ha els que s’encarreguen de la llum, del cabell, de la roba o de la textura dels personatges. L’animador és qui acaba donant moviment i intencionalitat a tot aquest conjunt.

Cinc segons que poden portar un mes de feina

El ritme de treball és molt més lent del que podria semblar des de fora. En animació, les escenes es divideixen en fragments anomenats shots, petits plans que poden durar només uns segons.

Segons explica Eggert, aquests fragments poden requerir setmanes de feina. “He arribat a estar-me un mes treballant en un pla de cinc segons”, explica. Cada moviment s’ha de calcular amb precisió i sovint els directors demanen canvis constants fins que l’escena funciona exactament com volen.

Aquesta dinàmica també fa que les jornades de treball s’allarguin, especialment quan la producció entra en la recta final. En aquells moments, reconeix, “es fan moltes hores”.

Del dibuix tradicional al 3D

La Mònica va començar el seu camí en el món de l’animació amb el 2D, l’animació clàssica basada en dibuixar fotograma rere fotograma. Va estudiar aquesta tècnica a l’ECIB, una escola especialitzada de Barcelona. Una de les diferències amb el 3D, segons ens explica, és radical: “En el 2D dibuixes cada frame. En el 3D és com manipular una titella dins de l’ordinador: li puges el braç, li baixes o li mous els ulls”.

El seu interès pel 3D va arribar després de veure Spider-Man: Into the Spider-Verse, una pel·lícula que va revolucionar el llenguatge visual de l’animació combinant estètiques de còmic, 2D i 3D. Aquella experiència la va portar a voler aprofundir en aquesta tècnica.

Però el pas definitiu el va fer a Pepe School Land, una escola d’animació de Barcelona fundada per l’animador Daniel Martínez Lara, guanyador del Goya a millor curt d’animació per Alike, al 2016. L’escola treballa amb grups molt reduïts —de 20 alumnes— per poder acompanyar de prop els estudiants i treballar-hi colze a colze.

Allà Eggert va crear la seva demo reel, el vídeo amb els millors treballs que els animadors utilitzen per presentar-se als estudis. En aquest cas era una peça que combinava animació 2D i 3D i que mostrava diferents escenes creades per ella. La demo va acabar sent decisiva per la seva carrera quan aquesta es va fer viral a internet i li va obrir les portes de la indústria. A partir d’aquí va començar a rebre propostes i fins i tot va acabar treballant amb Sony en projectes relacionats amb l’univers de Spider-Verse, la saga que l’havia inspirat.

La sorpresa del seu professor

La Mònica s'ha retrobat a El Balcó i per sorpresa amb el professor que li va marcar la seva carrera, el Daniel Martínez Lara. El professor ha subratllat, emocionat, el bon record que té d’ella com a alumna: “Era super participativa, amb molt bones idees i una gran capacitat de treball. Aquest combo és perfecte en aquesta professió”, explica.

Segons ell, el sector funciona amb una regla molt clara on el que realment importa no són tant els títols com el talent que es pot demostrar. “Als estudis els importa sobretot la demo reel. Volen veure què saps fer.” És per això que en la seva escola se centren molt en aquest aspecte, oferint un segon curs d'un any dedicat exclusivament a la creació d'aquesta.

La història té encara una curiositat final. La parella de la Mònica també és animador i aquest any ha treballat en una de les pel·lícules nominada als Oscars en la mateixa catogoria: Zootropolis 2. A casa ho viuen com un “derbi” amistós, tot i que ella recorda que la indústria és molt petita i que molts dels professionals es coneixen entre ells, evitant que regni la rivalitat. De fet, explica que, quan miren pel·lícules junts, sempre es queden fins al final dels crèdits per veure quants companys hi han participat. “Els crèdits sempre s’han de mirar”, diu Eggert, recordant que darrere de cada film hi ha centenars de professionals i moltes hores de feina.