Trasplantament de ronyó: quan els fills donen vida als pares

Barcelona

La Pepi patia una insuficiència renal hereditària, i ara fa 10, va arribar a una situació límit. A l'Hospital del Mar, on la portaven, li van proposar sotmetre's a un trasplantament, i la seva filla es va oferir com a donant. Li van fer totes les proves per descartar riscos i tot va sortir bé: era apta com a donant renal. Però la Pepi no en volia no sentir a parlar: "Li vaig dir que no, així de fàcil (riu). Ella tenia dos nens petits i jo no volia que es posés en risc. Li vaig dir que si havia d'anar a diàlisi, tal com havien fet la meva mare i les seves germanes, ho faria. Però ella havia vist a casa, amb la seva àvia, el patiment que comporta aquest tractament, i no hi estava d'acord", explica. La Raquel va insistir tant, que al final la Pepi va accedir-hi. "Vaig trigar força, eh? Un any o així, aproximadament, perquè no callava, no callava. Jo li deia que no, que pensés en els seus nens, però ella estava molt decidida a fer-ho", explica la Pepi.

El maig 2015 es va fer el trasplantament a l'Hospital del Mar: l'extracció del ronyó de la Raquel i l'implant a la Pepi. Tot va sortir bé i des de fa deu anys mare i filla fan una vida completament normal, sense cap complicació. Encara que en el moment de fer la donació, la Raquel era una dona molt jove (35 anys) no ha patit mai pel futur perquè els metges li van donar moltes garanties de seguretat. No se n'ha penedit mai. "Va ser una decisió ferma, tenia claríssim des del minut zero que volia fer-ho i estava seguríssima que sortiria bé, com ha estat", aclareix.

La història de la Raquel i la Pepi és molt poc freqüent perquè, de fet només un 3% dels trasplantaments que es fan són de fills a pares. Ser donant en viu, no és tan fàcil, de fet, el nefròleg Ignacio Revuelta, que és coordinador del programa de trasplantament renal de donant viu de l'Hospital Clínica ha explicat a l'Aquí, Catalunya de SER Catalunya que no tothom que vol donar, ho pot fer i hi ha posat xifres: "el 60-70% dels qui venen a donar, no ho acaben fent perquè considerem que no és segur per a ells". En aquest sentit, el doctor Jaume Padrós, ha volgut remarcar com n'és "d'extraordinari" que hi hagi donants vius: "s'han minimitzat els riscos, però el risc zero no existeix, és un acte de generositat". Amb tot, al llarg dels anys, la ciència ha avançat i ha permès fer intervencions cada cop menys invasives. El cap de la secció d'Urologia Reconstructiva i Funcional de l'Hospital Clínic, el doctor Lluís Peri ha remarcat que actualment les operacions es fan amb laparoscòpia i cirurgia robòtica que "disminueix l'agressió i els pacients es recuperen abans.

Viure amb un ronyó després d'un tumor

El cas del Xavier Saisó, periodista esportiu a SER Catalunya és diferent del de la Raquel i la Pepi. En el seu cas, una prova rutinària li va detectar un tumor molt gran al ronyó i va ser necessari treure'l: "quan ens diguin de fer una ecografia, fem-la, perquè de vegades passen aquestes coses", diu. L'any passat, mentre estava fent un tractament per aprimar-se, el metge li va demanar una ecografia i arran d'aquella prova li van detectar un càncer de grans dimensions. Li van extirpar el ronyó i des d'aleshores viu amb només un: "molts tumors són silenciosos, aquella ecografia em va salvar la vida".

El primer trasplantament a Espanya, el 1965

L'Hospital Clínic va ser el primer centre d'Espanya on es va realitzar un trasplantament de ronyó ara fa més de 60 anys. Amb el pas del temps, l'experiència i la tecnologia han anat depurant la tècnica, fins a arribar a l'excel·lència. Les dades facilitades per l'Organització Catalana de Trasplantaments, ('OCATT) posen en relleu aquesta l'expertesa de Catalunya Són dades referents al període comprès entre 1984, que és quan es comencen a recollir dades de forma sistemàtica, i 2025. En aquest període de 41 anys, s'han fet més de 21.000 trasplantaments renals, el 2025, gairebé un miler (945); 79 pacients han rebut 4 o més trasplantaments de ronyó al llarg de la seva vida -el màxim són 6-; i s'ha arribat a trasplantar pacients de 90 anys.

Als primers anys de la dècada del 2000 apareix la figura del donant viu, persones sanes que cedeixen un ronyó a una altra persona que el necessita. La doctora Marta Crespo, cap del Servei de Nefrologia de l'Hospital del Mar, relata que és el tipus de nexe més freqüent entre donant viu i receptor en trasplantament renal. "La relació més freqüent és la de parella, seguida de pares a fills, i entre germans".