Stefanie Kremser, després d'haver de deixar casa seva: "Vaig emmalaltir de pena"

Barcelona

"M'he mudat 24 vegades la propera aviat serà la 25 ena". L'Stefanie Kremser, nascuda a Alemanya, criada al Brasil, i actual resident a Catalunya ha canviat de casa gairebé cada dos anys i mig. L'última mudança, però, és la que li ha fet més mal. Vivia al Born amb la seva parella en la casa que pensava que seria la de la seva vida fins que un fons d'inversió va comprar l'edifici i va fer fora tots els veïns: "No comptava que pogués passar". Després d'aquest "desnonament invisible" Kremser se'n va anar a viure a una casa a l'Empordà que compartien com a segona residència amb uns amics: "Va ser com una mena d'exili; els trastos van anar al traster i vam marxcar amb una maleta, quatre llibres i un ordinador sense saber per quant de temps". Havien de ser uns mesos que es van convertir en dos anys. "Vaig emalaltir de pena", ha admès Kremser, que es va haver d'operar per un problema de cervicals que va empitjorar després d'aquesta experiència.

Aquesta mudança forçada va coincidir, precisament, mentre estava escrivint la seva última novel·la 'Acció de Gràcies per una casa', un llibre on reflexiona sobre el concepte de casa, la del passat que ens va veure crèixer, la del present i la somiada o la del futur. Un assaig que fa pensar en les quatre parets que ens acompanyen cada dia, en la sort de tenir-les o en la por de perdre-les.

Més que una mudança

Kremser ha anomenat aquestes mudances forçades "desnonaments invisibles". Hi ha els "oficials", aquells que recull la llei, que passen quan no s'ha pagat el lloguer, i després hi ha els altres: "Quan no t'allarguen el contracte o et pugen el lloguer astronòmicament". Haver de marxar de casa, ha opinat l'escriptora, és molt més que deixar quatre parets perquè casa "és el veí, la botiga o la farmàcia".

Qui ho viu també en primera persona són les empreses de mudança, qui veuen diàriament com persones han d'abandonar les seves cases. En Pablo Sánchez, fundador de ServiMoving ha vist moltes Stefanies acomiadant-se de casa seva: "Emocionalment és molt dur, no és només un pis o una casa, hi ha molts sentiments a dins", ha explicat. Ell ha vist com les persones s'acomiaden de la casa, "donant voltes per les habitacions, amb llàgrimes als ulls". És per això que Sánchez ha destacat la importància que un equip de mudança tingui la "sensibilitat" amb els clients que moltes vegades "es troben en situacions complicades".