Escoles amb humitats, floridures i amiant: "Fins que no veiem els obrers a la teulada no pararem"
Famílies de diversos centres denuncien problemes estructurals greus mentre els docents segueixen en vaga. Un pneumòleg alerta dels riscos: “L’amiant és un enemic invisible que pots respirar sense saber-ho”
Barcelona
La vaga de professors d’aquesta setmana ha posat el focus en les ràtios, la sobrecàrrega de feina i la manca de recursos. Però hi ha una altra realitat que també preocupa, i molt, a les escoles catalanes. El mal estat dels edificis, amb presència d'humitats, floridures, amiant o fins i tot la falta d’aigua formen part del dia a dia de molts centres.
Un dels casos més greus és el de l’Institut Joan Brossa del Guinardó, a Barcelona, on fa dues setmanes que no hi ha aigua, lavabos ni ascensor després d’una inundació d’aigües fecals que va obligar a evacuar alumnat i professorat el 5 de març. Tot i diverses intervencions, el problema encara no està resolt.
“Estem molt enfadades i preocupades”, explica l’Alma Alonso, mare del centre, que assegura que la situació s’ha allargat més del previst perquè el problema no es pot solucionar des de l’escola i caldrà intervenir des del carrer i, per tant, amb la implicació de l'ajuntament. Mentrestant, el dia a dia dels alumnes s’ha complicat. Ara han d'anar amb grans cantimplores plenes, no es poden rentar i serveis com el menjador funcionen amb limitacions.
Però el cas del Joan Brossa no és aïllat. En altres centres, els problemes no són puntuals sinó estructurals i s’arrosseguen des de fa anys.A l’Institut escola Mas Rampinyo, a Montcada i Reixac, les famílies denuncien una situació cronificada. “Tenim floridures, humitats i ratolins. Fa més de deu anys que no es fa manteniment i l’escola s’ha anat deteriorant”, explica la Raquel Fiol. Les aules, especialment les d’infantil, presenten parets afectades, presència d’excrements de rosegadors i material malmès.
Tot i que la direcció ha reclamat actuacions reiteradament, les obres s’han anat ajornant. “Hem tingut diverses licitacions que han fallat i ara ens diuen que potser començaran per Setmana Santa, però fins que no veiem els obrers no ens ho creurem”, afegeix.
A l’Institut Escola de Torrelles de Llobregat, la situació també s’ha agreujat amb les pluges dels darrers mesos. Amara Ródenas, vicepresidenta del centre, explica que el problema se centra en un dels edificis, on “l’aigua cau en forma de cascada per les finestres i es formen bassals dins les aules”. Les humitats fa anys que existeixen, però els últims episodis de pluja han empitjorat la situació. Malgrat tot, la flexibilitat del professorat ha permès reorganitzar els espais i evitar que els alumnes ocupin les aules més afectades.
“Si el projecte educatiu m’agrada, no crec que la solució sigui canviar d’escola”, diu Ródenas, malgrat admet la desconfiança creixent de les famílies. “Parlem dels sostres dels nostres fills. Fins que no veiem que es fan les obres, no pararem.”
L’ombra de l’amiant
Un dels casos més preocupants és el de l’Escola Bellaterra de Cerdanyola del Vallès, on part de la teulada conté amiant. Estel Felez, membre de l’AFI de l'escola, alerta que es tracta d’un material especialment perillós. “L’amiant no té un llindar de seguretat. Si n’hi ha, és perillós”, afirma. Tot i que està cobert per un fals sostre, les filtracions d’aigua generen inquietud entre les famílies. “Estem parlant de població vulnerable, com són els infants.”
Per entendre l’impacte d’aquestes condicions, el programa ha consultat el pneumòleg Josep Tarrés. El metge assegura que la situació descrita per les famílies no és excepcional. “No em poso les mans al cap perquè és una realitat coneguda”, afirma.
Segons explica, la presència d’humitats i floridures pot afectar directament el sistema respiratori. “Poden provocar conjuntivitis, sinusitis, bronquitis o fins i tot agreujar l’asma”, detalla.
Pel que fa a l’amiant, l’advertència és encara més contundent. “És un enemic invisible. No el veus, el respires i es queda dins. Els efectes poden aparèixer al cap de trenta o cinquanta anys.” A més, alerta que els infants són especialment vulnerables perquè tenen el sistema respiratori en desenvolupament. La solució, insisteix, és clara: “La millor prevenció és eliminar l’agent causal.”