Ander Mirambell: "Per mi la paraula més bonica del món és sacrifici"
Del skeleton no se’n pot viure: dormir en cotxes, competir al límit i obrir camí en un esport sense estructura a Espanya

Ander Mirambell: "Per mi la paraula més bonica del món és sacrifici"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
El pioner del skeleton a l’Estat, Ander Mirambell, ha estat el protagonista del Llapis de Memòria, on ha repassat la seva trajectòria vital i esportiva a través de les cançons que han marcat la seva vida. L’exesportista ha explicat què significa competir en una disciplina tan extrema com el skeleton: “Baixes de cap, a més de 140 km/h, i cada decisió pot portar-te a meta o a l’hospital”.
Mirambell va començar en aquest esport l’any 2005, en un context gairebé inexistent a casa nostra. “No hi havia ni federació”, ha recordat. Aquells inicis van estar marcats per la precarietat i la improvisació: viatges amb pocs recursos, nits dormint dins el cotxe a temperatures sota zero o solucions casolanes com enganxar ratlladors de formatge a les sabatilles per poder competir. “Quan tens un somni, ets capaç de fer qualsevol bogeria”, ha assegurat.
Considerat el gran referent del skeleton a Espanya, ha defensat que es tracta d’un esport altament tècnic i exigent. “És la Fórmula 1 del gel”, ha dit, no només per la velocitat, sinó també per la complexitat del trineu. Tot i això, ha volgut remarcar que, malgrat ser una disciplina individual, mai s’hi competeix sol: “Hi ha una família, uns entrenadors i una xarxa de persones que empenyen amb tu”.
Després de gairebé dues dècades en actiu, Mirambell es va retirar el 2022. Un moment difícil que ha descrit com “un salt al buit”. “No estàs mai preparat per dir que és l’última baixada”, ha confessat. Tot i això, assegura que encara manté el vincle emocional amb l’esport i no descarta tornar a pujar a un trineu en alguna ocasió puntual.
Actualment, el seu dia a dia continua lligat al gel. És director esportiu i entrenador de la Federació Espanyola d’Esports de Gel, i també vicepresident de la federació internacional. Des d’aquestes posicions treballa per fer créixer el skeleton i el bobsleigh a l’Estat, amb un objectiu clar: facilitar el camí a les noves generacions. “Vull que els que vinguin darrere no hagin de passar pel que vaig passar jo”, ha explicat.
En aquesta línia, ha impulsat el documental Skeleton Serious Kids, que narra el procés de selecció de joves esportistes i el seu propi recorregut des dels inicis. La pel·lícula, que ja acumula diversos premis internacionals, mostra les dificultats, els riscos i també la passió per un esport poc conegut. “No és només una història de guanyar o perdre, és la història de perseguir un somni”, ha destacat.
Més enllà de l’esport, Mirambell també ha reflexionat sobre el cost personal de la seva carrera. Ha reconegut que s’ha perdut moments importants amb la família i que el sacrifici ha estat elevat. “No hi ha medalla que et torni el temps”, ha admès. Per això, ha volgut posar en valor el paper de l’entorn més proper: “Sense la família, és impossible arribar enlloc”.
El programa ha repassat la seva vida amb una banda sonora eclèctica, amb temes de Gossos, Oasis o Coldplay, que han acompanyat moments clau tant dins com fora de la competició.
Mirambell també ha llançat un missatge de futur: apostar més per l’esport com a eina social. “Hauríem de receptar més esport. És salut, educació i qualitat de vida”, ha conclòs.
Les cançons de l'Ander Mirambell:
- Clocks (Versión Salsa) - Coldplay
- Radioactive - Imagine Dragons
- Corren - Gossos
- Champagne Supernova - Oasis
- Empire State Of Mind - JAY Z ft. Alicia Keys
- Claro de luna - Claude Debussy
- Tormenta y Huracán - Marcos Cao




