Barón Crespo, expresident del Parlament Europeu: “Al costat de Trump, Jesús Gil era un principi del renaixement”
Davant uns Estats Units “decisius durant la postguerra mundial”, Crespo assegura que Europa “ha d’assumir la seva responsabilitat”

Entrevista a Enrique Barón Crespo, expresident del Parlament Europeu
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Entre l’amenaça de Vladímir Putin i la de Donald Trump, Barón Crespo veu més perill en la que prové de Rússia. Enrique Barón Crespo, advocat, exministre i expresident del Parlament Europeu, desglossa a l’Aquí Catalunya la divisió que està portant Europa a una situació crítica. Compara Donald Trump amb Jesús Gil: “al costat de Trump, Jesús Gil era un principi del renaixement”, però, tot i això, evita alliçonar i apel·la a l’autocrítica: “més que donar consells als altres, hem de complir amb la nostra responsabilitat”.
Parla d’Europa, una Europa a la qual ha representat, que coneix bé i des de dins, i que ara perd força per la seva divisió: “ara mateix no invertim gaire menys que la Xina i que els Estats Units” –en Defensa i Seguretat– assegura Barón Crespo, “el que passa és que cadascú ho fa pel seu compte.”
Crespo defensa que, malgrat Donald Trump, els Estats Units continuen sent un aliat clau i, en canvi, alerta sobre Rússia, com el país “que està intentant modificar la història del continent”.
Ormuz en un sonet de Quevedo
Autor també de Pau i guerra –una obra que s’inspira en l’obra de referència de Tolstoi Guerra i pau i que es planteja com una eina de construcció de pau– Barón Crespo reivindica el paper dels Estats Units en la construcció de “l’arquitectura de la postguerra mundial”. I defensa que ara que trontolla “cal millorar-la i reforçar-la: no s’ha de fer volar pels aires”.
I per fer-ho: “cal defensar el sistema multilateral, el de les Nacions Unides i no podem viure considerant que ens protegeix un altre”. Crespo recorda també com és d’important mirar pel retrovisor –recorda que “de les tensions amb els perses ja en parlava Quevedo en un sonet”– i es mostra optimista, perquè “el teló d’acer va caure molt més ràpid del que van predir els analistes”.




