Fiscalia veu per primer cop delicte de tortures de la policia franquista en una detenció a Via Laietana
La fiscalia de Barcelona conclou que l'activista independentista Blanca Serra va ser-ne víctima, però demana arxivar el cas perquè no pot identificar els autors
L'activista de l'esquerra independentista Blanca Serra, que va denunciar tortures el 1977 a Via Laietana. EFE/ Quique García / Quique García (EFE)
Barcelona
La Fiscalia de Barcelona ha conclòs que l’activista independentista Blanca Serra va ser víctima de tortures per part de la policia franquista a Via Laietana durant la seva detenció el 1977, després de la seva primera investigació penal per crims de la dictadura, però planteja l’arxivament del cas perquè no ha pogut identificar els autors dels fets.
El ministeri públic, segons ha informat en un comunicat, conclou que els maltractaments a Blanca Serra constitueixen un “delicte de tortures perpetrades en el context de crims contra la humanitat”, després de finalitzar la primera investigació penal que s’ha obert a Espanya per les tortures de la policia franquista, en virtut de la llei de memòria democràtica de 2022.
Les diligències d’investigació es van incoar arran de la denúncia presentada el novembre de 2024 per Blanca Serra pels maltractaments físics i psíquics que li van ser infligits durant la seva detenció el febrer de 1977. La seva germana Eva, ja difunta, també va patir maltractaments. La denúncia incloïa quatre detencions entre 1977 i 1982 en què es van practicar tortures. No obstant això, només la detenció i les tortures del febrer de 1977, perpetrades per membres de la Brigada Político-Social a les dependències de la Prefectura de Via Laietana, s’emmarquen dins del període cobert per la llei de memòria democràtica.
En un comunicat públic, el Ministeri Fiscal assegura que, en el marc de la investigació —duita a terme en coordinació amb la Unitat de Drets Humans i Memòria Democràtica de la Fiscalia General de l’Estat—, s’han practicat totes les diligències orientades a l’esclariment dels fets i a la determinació dels seus autors, incloses proves testificals, pericials i documentals. Després d’analitzar el resultat d’aquestes diligències, el decret recull un relat dels fets que considera constitutius d’un delicte de tortures perpetrat en el context de crims contra la humanitat.
Segons aquest relat, agents de l’anomenada Brigada Político-Social de la Policia Nacional van detenir la denunciant i la seva germana per l’únic motiu de la seva activitat política d’oposició a la dictadura i els van infligir violència física i psíquica amb la finalitat d’obtenir informació i aconseguir una confessió, causant-los seqüeles de caràcter traumàtic.
Així mateix, considera que els fets es van produir en el context de la persecució i repressió política instaurada pel franquisme i en el marc d’un règim institucionalitzat d’opressió sistemàtica i generalitzada, i atribueix a la denunciant la condició de víctima del franquisme, d’acord amb la llei de memòria democràtica.
Tanmateix, les diligències practicades no han permès identificar els autors materials del delicte, motiu pel qual la fiscalia ha presentat denúncia davant l’òrgan judicial sol·licitant l’arxivament provisional per manca d’autor conegut. Tot això sense perjudici de l’exercici d’altres accions judicials previstes en la llei, com ara els expedients de jurisdicció voluntària en l’àmbit civil.
