L'afectació de la IA, sector a sector
Professionals dels àmbits de l'educació, il·lustració i advocacia debaten sobre la introducció de la intel·ligència artificial al seu dia a dia

Lluís Jiménez, il·lustrador; Andrea Guzmán, advocada; i Jan Gonzalo, professor de comunicació a la URV, durant la gravació de la tertúlia sobre IA als estudis de SER Tarragona-Ràdio Reus.

Reus
Els últims anys la intel·ligència artificial ha entrat a les vides de tothom. Cada vegada són més les persones que diàriament la utilitzen. ChatGPT o Gemini són dos dels exemples més comuns. Una de les qüestions que més preocupen és com s'està introduint tots els sectors professionals. En una tertúlia a l'Aquí Camp de Tarragona, una advocada, un il·lustrador i un professor universitari, han debatut com els està afectant en els seus àmbits.
Jan Gonzalo, professor de comunicació de la URV, ha explicat les dues perspectives en el món de l'educació: primer com la fan servir els alumnes i, després, el debat intern de com ho han d'incorporar els docents a les classes. Afirma que hi ha qui pensa que ens hem d'adaptar a ella i esforçar-nos perquè formi part de la vida de la docència. Però també es troben els que pensen que s'ha de regularitzar i evitar els mals usos.
"En el nostre sector ens afecta perquè la gent deixa de demanar-nos servei", comenta Lluís Jiménez, il·lustrador i membre de l'Associació d'Il·lustradores de Tarragona. Diu que els estudis i coneixements que tenen els il·lustradors no els té la IA. Per tant, escollir la intel·ligència artificial abans que un professional és infravalorar la feina que hi ha al darrere.
Per la seva banda, Andrea Guzmán, advocada i membre de la secció TIC del Col·legi d'Advocats de Tarragona, critica que clients vulguin presentar als jutjats demandes o contractes fets amb IA. Considera que és un error que pot condicionar la vida, l'economia i el futur del client. Alhora, alerta que els clients no són els únics que en fan ús, i explica que s'han enxampat jutges fent sentències amb intel·ligència artificial.
Segons Gonzalo, el que més preocupa a l'educació no és el fet que facin un treball amb IA, sinó que es delegui la creació de pensament propi i crític a la intel·ligència artificial. Per tant, pensa que la creativitat de l'alumne es veu afectada, ja que no es potencia la seva capacitat de detectar les idees.
Després de la forta i ràpida arribada de la IA, els diferents sectors han hagut d'adaptar-se. I també s'han trobat usos útils. En el món de la il·lustració, es pot fer servir per tenir referències abans de començar una obra; la universitat treballa en guies de funcionament, però sense tenir una línia clara; i l'advocacia l'utilitza per automatitzar els correus electrònics i l'agenda de les reunions del bufet, fet que els permet agilitzar i guanyar temps.
Tots coincideixen que la regularització de la intel·ligència artificial és un tema complex. Els il·lustradors valoren que els ajuntaments hagin fet un pas endavant en aquest sentit i apostin per la seva feina. Per altra banda, en el món jurídic no hi ha res decretat, però Guzmán incideix que és molt fàcil de reconèixer quan una demanda està escrita amb IA. L'advocada alerta també sobre la protecció de dades: explica que tot el que es comparteix amb la intel·ligència artificial pot ser utilitzat per crear bases de dades, ja que la informació, en compartir-la amb Chat GPT o similars, es considera pública. Per la seva banda, Gonzalo reitera que cal que la universitat reguli l'ús de la IA, de la mateixa manera que hi ha normatives per altres aspectes, com el plagi.
Recupera la tertúlia completa aquí.




