Vaga a les escoles per la manca de recursos: "És com jugar a les cartes, i això va en detriment de l'educació del país"

Barcelona

Des del Balcó fa setmanes que seguim de prop la vaga de docents que ha marcat l’actualitat educativa. Avui hem entrat dins d’una escola per posar-hi cara i context. A l’Institut Escola Costa i Llobera, de les quatre grans reivindicacions del sector: ràtios, burocràcia, salaris i recursos, la mestra Sami Ventura en destaca una per sobre de totes: la manca de recursos per atendre l’alumnat més vulnerable.

Sami Ventura és la mestra d’infantil especialitzada en atenció d'infants amb necessitats educatives especials. “Això no és Hogwarts, sense recursos no hi ha màgia”, anticipa la seva samarreta. Una consigna com a símbol de protesta que, segons ella, han impulsat especialment els mestres més joves, però que ja comparteix tot el claustre. “Hem arribat a un límit.”

Ventura insisteix que el seu centre no és representatiu del que passa a la resta de la comunitat, ja que es troba més aïllada i amb unes ràtios reduïdes d'alumnes, però assegura que la diversificació d'infants i el seu progrés els afecta i els preocupa: “Tenim moltes necessitats d’aprenentatge i estem igual que quan vaig començar”, lamenta.

La seva feina consisteix a atendre infants amb necessitats educatives especials en un entorn cada vegada més complex. A l’aula conviuen alumnes amb trastorns de l’espectre autista amb d’altres que provenen d’entorns socials desfavorits, i això obliga a adaptar constantment les activitats. El problema, diu, és que no hi ha prou personal per fer-ho. “Quan tens criatures amb moltes dificultats i no tens més mans que les teves, fa molta ràbia”, explica. I ho il·lustra amb un cas concret: durant tot un trimestre va haver de dedicar-se gairebé en exclusiva a un infant que no havia estat mai escolaritzat: “Vaig haver d’estar amb ell individualment i no podia atendre la resta de grups.”

Aquest tipus de situacions són habituals. “Fem de bomberes: sortim d’un lloc i anem a un altre”, diu, resumint una dinàmica que, assegura, no respon a una mala organització sinó a la manca de recursos estructurals.

Una de les crítiques més dures que fa és al funcionament dels suports dins l’escola inclusiva. Segons explica, els alumnes que estan dins el sistema de Suport Intensiu d'Escolarització Inclusiva (SIEI), que són precisament els que tenen més dificultats, no tenen dret a vetllador.

“Aquí hi ha una perversitat molt gran”, denuncia. Ella pot atendre aquests alumnes unes hores concretes, però la resta del temps queden desatesos o depenen d’un vetllador que hauria d’estar amb altres infants. “Al final, traiem recursos d’un lloc per tapar un altre.”

A infantil, per exemple, explica que hi ha aules de 20 criatures amb diversos casos complexos, on la tutora sovint es queda sola. “Tot això no ho fem per nosaltres. Ho fem perquè les criatures estiguin ben ateses.”

Ventura insisteix que la vaga no és només una reivindicació laboral. De fet, diu que estan fent un esforç per explicar-ho també a les famílies i als alumnes més grans. “No volem que sigui només una queixa dels mestres. Al final, qui surt perdent són les criatures.” Ventura reclama un compromís més ampli que involucri a tota la societat.