Cristina Genebat, entre el possible i l'impossible
L'actriu debuta dirigint 'En la mesura de l'impossible', una obra de Tiago Rodrigues
ENTREVISTA. 'En la mesura de l'impossible'
Barcelona
Cristina Genebat (1976) interpreta, tradueix, escriu i ara també dirigeix. L'actriu s'estrena com a directora amb l'obra En la mesura de l'impossible al Teatre de la Biblioteca de Catalunya. El text de Tiago Rodrigues es basa en els testimonis reals de treballadors humanitaris que relaten les històries que han viscut a l'impossible. Joan Amargós, Màrcia Cisteró, Andrew Tarbet i Elena Tarrats entre el repartiment i Mar Orfila a càrrec de la música en directe d'un muntatge que recorda que la frontera entre aquests dos mons, l'aquí i l'allà, es pot desdibuixar en qualsevol moment.
L'obra
"L'impossible és el lloc on la humanitat desapareix, sigui per la qüestió que sigui". Un terme que s'utilitza al llarg de l'obra per evitar assenyalar conflictes concrets. "És una manera que l'espectador no opini sobre qui són els bons i els dolents. És igual, és una situació en què es necessita que la humanitat brolli. Ells no prenen partit, i és important destacar-ho perquè el teu cap i el teu cor són en un lloc molt diferent si estàs opinant o no", explica la directora. El resultat és, segons Tarrats, un homenatge a una professió sovint malentesa. "La majoria d'ells coincideixen que hi ha un punt d'adrenalina que els enganxa, però sobretot busquen una feina que tingui un sentit profund a la vida. És gent que té un sentiment de responsabilitat envers les coses fortes que passen al món. I a la vegada, són gent normal, no herois". Com diu el seu personatge, les cures ens protegeixen.
Primeres vegades
"Repetiré, n'estic segura, perquè ha sigut molt fluït, molt fàcil", avisa Genebat, que diu que feia temps que tenia ganes de posar la mirada en un altre lloc. "M'ho he passat molt bé a l'altra banda, però podria ser que durant la gira hagi de pujar a l'escenari. És la sort de tenir la carta del director, que pot substituir algú en un moment donat. Va ser molt estrany no haver d'anar al teatre després de l'estrena, cosa que normalment no em passa", explica rient, i Tarrats afegeix: "l'enyoràvem una mica. Vam tenir confiança en ella des del primer dia, com si ho hagués estat fent en paral·lel tots aquests anys. Té una claredat espectacular, però és que porta molt de teatre a sobre!". Molt de teatre, i properament algun llibre. La directora va rebre el premi Lo Somni a la Nit de les Lletres Catalanes per Sorra, la seva primera novel·la que es publicarà aquesta tardor. "La cultura és l'única defensa que tenim contra tota aquesta violència i tota aquesta barbàrie que ens ha tocat viure", va dir en el seu discurs. "Ara més que mai, cuidem-la".