La biblioteca popular, amb Marta Cava

Barcelona

Avui, la bibliotecària del 'Tot és comèdia' ens fa una tria d'obres que tracten sobre el desig:

Elogi de Maddona Fiammetta / Giovanni Boccaccio (La Ela Geminada). Traducció de Pau Cañigueral

Vinculem Boccaccio al Decameró, però Elogi de Maddona Fiammetta va ser molt popular a la seva època i també, a Catalunya, amb qui té un lligam particular (ho trobareu explicat a la introducció feta pel traductor). Escrita l'any 1343, crida molt l'atenció com Bocaccio va saber posar-se en la pell d'una dona, i narra com Fiammetta -una dona casada i que està bojament enamorada del seu amant- viu els moments més màgics del desig i l'enamorament fins als moments més durs després de descobrir que l'home a qui realment estima ha marxat i no tornarà, malgrat les promeses del seu estimat.

És una novel·la psicològica -i una de les primeres que es va fer a Europa- on veurem com Fiammetta es va trencant per dins, mentre espera i desespera com una Penèlope, malgrat que ella no espera el marit sinó a l'amant, de qui no té la certesa que l'estimi tant com li va dir. Ella és una dona bellíssima, però sap que no ho és tot: per més que tingui un marit, i tots els homes la desitgen, ella vol a l'amant. Per això plora, s'enfada, clama als déus, té pensaments terribles, aquells pensaments que ha tingut qualsevol persona que hagi patit mals d'amor.

L’amor dels homes singulars / Victor Heringer (Les Hores). Traducció de Pere Comellas

La vida d'en Camilo canvia radicalment quan el seu pare porta a casa un nen, en Cosme, a conviure amb ells. Malgrat els sentiments negatius inicials que desperta l'arribada d'aquella criatura, amb el temps el protagonista començarà a sentir un altre tipus de coses, una sensació única i irrepetible: la del primer amor. Mentre creixen al Brasil dels anys 70, en Camilo no només anirà descobrint les coses més belles i més terribles del món, també anirà sentint coses cada cop més profundes cap a en Cosme, just quan el seu cos i el seu desig comencen a despertar-se.

Amb un estil particularíssim i una narració acompanyada d'imatges gràfiques que acompanyen al relat, Victor Heringer va escriure una història plena de tendresa i crueltat, sobre un primer amor que el protagonista recorda dècades més tard després d'acollir una criatura i, com si fos una magdalena de Proust, li serveix per desbloquejar de manera vívida el record d'en Cosme i l'amor que va sentir per ell, tot i que acabés de manera dràstica i tràgica.

Un llibre que es llegeix diferent quan saps que l'autor va morir tot just poc abans de fer trenta anys, i que malgrat que la seva joventut va deixar novel·les, llibres de no-ficció i poesia que han tingut un gran èxit al seu país. Llegint aquesta obra no es pot evitar pensar en altres autors com Bernat Cormand i en Rafael Chirbes, dos autors que també van saber plasmar l'amor i desig entre dos homes, la tristesa i la tendresa de la vida, i que, malauradament, també van marxar massa aviat -per circumstàncies diferents- deixant-nos orfes de les seves històries.

La nova joventut / Pier Paolo Pasolini (Godall). Traducció d’Eloi Creus

Fa uns mesos va arribar a les llibreries tota una proesa literària i de traducció: les poesies de joventut de l'artista italià Pier Paolo Pasolini, que tenen dues particularitats que les fa especialment interessants: la primera, que les va escriure en furlà, la llengua de la seva mare. I la segona, que molts dels poemes que hi apareixen, els va reescriure en una etapa de més maduresa.

Així doncs, ens trobem davant d'un llibre que en són dos: molts poemes tenen els mateixos títols i punts en comú, però els canvis són substancials, tant pel tema, com per l'estil, així com el to. Si bé en els poemes escrits en l'etapa jove desprenen una nostàlgia per la infància amb un deix d'enyorança i dels primers desitjos sexuals; en la segona part, notem que mira al passat, però ho fa amb més fredor i distància. I és aquí on trobem també els poemes més polítics i crítica social, on podem reconèixer més fàcilment al Pasolini que ens ha arribat a l'imaginari popular.

Jezabel / Irène Némirovsky (Viena). Traducció de Josep Maria Pinto

Una dona -formal, elegant i atractiva- entra a la sala on se l'està a punt de jutjar. Se l'acusa d'haver assassinat al seu amant, però també se l'està jutjant per la seva moralitat: una dona que va quedar vídua molt jove i al llarg dels anys, ha anat acumulant amants i ha dut una vida immoral i pecaminosa.

Un cop acaba el judici, l'autora ens situa als inicis de la vida de la protagonista i a poc a poc anem coneixent qui és quina ha estat la seva vida i acaba una dona acusada d'un crim passional. La relació amb la seva mare, la seva pròpia filla, els seus amants, la Primera Guerra Mundial o els codis socials de l'època marquen el comportament de la Gladys, però sobretot, la seva història és la d'una dona que només vol ser desitjada i estimada pels homes. No vol envellir, ni perdre els seus encants. No busca l'amor, sinó el desig. I a mesura que passen els anys, es desespera més i més per agradar i això fa que tingui un comportament erràtic i que li comenci a dur fatals conseqüències i ho fa jugant - que no copiant literalment - la figura bíblica de Jezabel.

Talment com si fos una pel·lícula d'intriga, d'aquelles de l'edat daurada de Hollywood, més que una novel·la psicològica (que també ho és i molt) és una d'aquelles històries sorprenents i addictives, potser, una de les més rodones i ben executades de Némirovsky: els personatges estan molt ben definits, la trama ben lligada, dosifica molt bé el misteri i els girs de guió, deixant un excel·lent final. I també planteja qüestions sobre el desig, la bellesa i l'amor. Crec que és la millor de totes les novel·les que he llegit de Némirovsky. És senzillament perfecta.

Que morin els fills dels altres / Roser Cabré-Verdiell (Les Males Herbes)

La història comença quan una família amb dues criatures deixa la ciutat per traslladar-se a viure a una caseta a prop del mar, canviant el setè pis on la mare - la Rebeca - viu asfixiada per absolutament tot i passa a viure asfixiada per la xafogor merdosa del Maresme (us puc garantir que això és 100% real i està excel·lentment descrit), mentre la seva vida està a punt de veure's canviada per un seguit de personatges que envolten aquella casa costanera del baix Maresme.

El primer punt de canvi comença quan coneix a la família del davant, amb qui s'hi avindran de seguida, especialment la mare i la nena. Aviat, la Rebeca començarà a veure certa actitud sospitosa i estranya, sobretot quan la família protagonista descobreix que aquella casa on ara habitaven, l'últim propietari s'havia llançat daltabaix del terrat. A partir d'aquí, tota l'angoixa i por que tenia la Rebeca - especialment, davant d'una possible mort dels seus fills - comença a canviar quan descobreix el meridià verd que queda entre Ocata i Premià, la secta que cada mitjanit es troba a la platja i l'Eloi, el propietari d'un bar que li anirà fent desaparèixer totes les pors i patiments que arrossega la protagonista.

Que morin els fills dels altres és una obra que barreja el thriller, amb el suspens digne d'una novel·la de Stephen King, i alhora és una barreja entre novel·la fantàstica protagonitzada per bruixes i la novel·la realista, per la quantitat de qüestions que apareixen (com l'avortament, les relacions de parella, les infidelitats i el desig).