El TEDH rebutja l'últim recurs de Junqueras, Turull i Sánchez i valida definitivament la presó preventiva del Suprem

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha rebutjat revisala demanda d'Oriol Junqueras, Jordi Turull i Jordi Sànchez contra Espanya per la presó preventiva durant el ‘procés’. En una nota publicada aquest dilluns, el tribunal amb seu a Estrasburg explica que un panell de cinc jutges ha descartat reenviar el cas a la Gran Sala com reclamaven els independentistes després que el novembre passat una sala inferior negués que la presó preventiva havia vulnerat els drets polítics de Junqueras, Turull i Sànchez. Així, la sentència ja és ferma i confirma l'aval a la presó preventiva durant les eleccions del 2017, la posterior constitució del Parlament i intents d'investidura. La desestimació de la petició de revisió no necessita estar motivada.

El reenviament a la gran sala no és un recurs ordinari sinó una situació excepcional on es proposa al TEDH que revisi si creu que en la sentència s'estan apartant de la seva jurisprudència i si estan siguent consistents. Un escenari que fonts properes al cas veuen difícil que passi. Les defenses de Junqueras, Turull i Sànchez posen d'exemple sobretot el cas d'un dels líders kurds de Turquia: Selahattin Demirtas que el 2016 va ser empresonat i es va estar quatre anys en presó preventiva per presumpte terrorisme. Un cas que segons el tribunal es va fer per dissuadir la pluralitat política. De fet ha estat condemnat i encara és a la presó.

El líder d’ERC, Oriol Junqueras, va denunciar Espanya pel fet que els tribunals li impedissin assistir a la sessió constitutiva del Parlament i per assistir a la sessió d’investidura del president de la Generalitat quan estava encausat pel cas de l’1-O. El republicà denunciava que es va vulnerar el seu dret a exercir el seu mandat com a diputat i a expressar la seva opinió com a membre del Parlament escollit democràticament.

L’actual secretari general de Junts, Jordi Turull, també va portar al TEDH la vulneració del dret a la llibertat, a la representació política i un abús de dret per part de les autoritats espanyoles pel seu empresonament preventiu com a encausat pel referèndum independentista de l'1 d'octubre del 2017.

Per la seva banda, l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, i número dos de Junts en les eleccions del 2017, al·legava a Estrasburg que es va violar el seu dret a participar en aquella campanya, assistir al Parlament i a la investidura. En el seu cas se li va denegar la petició per anar als actes electorals, parlar amb els mitjans des de la presó i accedir a més hores d’internet. A més, mentre estava en presó preventiva, se’l va proposar dues vegades com a candidat a la presidència, però el Tribunal Suprem les va denegar tant el 17 d’abril com el 18 de juny del 2018.

Aval del TEDH

Una sala de set jutges va negar el passat novembre que Espanya hagués vulnerat els drets polítics de Junqueras, Turull i Sànchez, els quals havien denunciat l'Estat per les restriccions de participació en les eleccions catalanes del 2017, la constitució posterior del Parlament i els intents d'investidura.

D'acord amb l'opinió dels magistrats que llavors van analitzar el cas, Estrasburg va considerar que el Tribunal Suprem va aportar raons "suficients" per justificar la presó preventiva. Alhora, va observar que els partits independentistes van poder participar en els comicis i proposar candidats, tot recordant que Quim Torra va assumir la presidència el 2018.

"El Tribunal considera que les autoritats nacionals van equilibrar els diversos interessos en joc d'una manera que no es pot qualificar d'arbitrària ni de vulnerar la lliure expressió de l'opinió popular", afirmava la sentència del TEDH que no era ferma, a l’espera d’un últim possible recurs.