Els sectors més castigats per la pujada dels carburants pateixen pel seu futur i demanen més ajuts directes
Els transportistes consideren insuficient l'ajut directe inclòs en el pla de xoc estatal i des d'Unió de Pagesos avisen que Catalunya pot "perdre sobirania alimentària"

Els sectors més castigats per la pujada dels carburants pateixen pel seu futur i demanen més ajuts directes
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
La guerra al Pròxim Orient ha provocat grans conseqüències econòmiques en sectors clau de la població. Per tal de pal·liar aquestes fluctuacions en els preus, el Govern ha implementat mesures anticrisi en el petroli i altres bonificacions. Unes rebaixes que no milloren la situació en la qual es troba, per exemple, el sector pesquer.
Pescadors
El pescador de la confraria de l'Escala, Lluís Sureda, afirma que aquestes aplicacions "no els repercuteix en res", pel fet que les empreses ja no paguen l'IVA del carburant. Davant aquesta situació Sureda només veu una possible millora en cas que s'apliquin ajudes directes al sector, i afirma que ells no poden repercutir el peu del producte final.
Pagesos
Unes demandes a les quals el responsable d'economia Agrària, Miquel Pinyol s'hi suma. En el cas del sector agrari es demanda un gasoil professional i la màxima reducció possible de l'impost dels hidrocarburs. "Treure una ajuda com la d'ara és conjuntural, s'ha d'actuar aplicant mesures estructurals per a llarg termini". Pinyol coincideix amb Sureda en què "s'ha de vigilar" la cadena alimentària, ja al igual que els pescadors, no són els encarregats d'establir el preu el producte. D'aquesta manera, segons l'enòleg es podria determinar si tots aquells implicats en la producció i distribució del producte "s'emporten el valor que els hi correspon".
Transportistes
Després de la crisi de Rodalies, als transportistes se'ls hi obre un altre front, i és que el president de l'Associació de Transportistes assegura que aquestes ajudes aplicades són "absolutament insuficients pel sector del transport". En el seu cas, l'IVA és deduïble i explica que aquesta ajuda de 20 cèntims, només és pels vehicles pesants, sense tenir presents els lleugers. A més, aquests 20 cèntims "queden molt lluny dels 50 cèntims que s'ha apujat el preu del combustible".
El president afirma que ja havien demanat ajudes directes per fer front a les pèrdues de 250 milions en el sector del transport en aquestes últimes tres setmanes. Unes demandes que han resultat en "300 euros per les furgonetes i 600 pels vehicles de menys de 7,5 tones" a cobrar al mes de juliol de 2026. Unes solucions que Folchi qualifica d'insuficients, ja que "estem davant de la crisi energètica més gran de la nostra era moderna", afegint que no és coherent com està actuant el govern quan ja han tingut l'experiència de la guerra d'Ucraïna.
No només han patit conseqüències econòmiques sinó que també en els llocs de feina. I és que tal com expliquen els representants de cada sector per culpa de la burocràcia o l'augment de despeses queden menys persones que es vulguin dedicar al sector primari. En el cas dels transportistes "ja és una realitat". Tal com comenta el seu president, arran de la guerra de l'Iran ja "teníem professionals als qui no els sortia a compte oferir serveis", perquè no podien cobrir els costos de producció.
A més a més, Carles Folchi exposa que amb aquestes ajudes aprovades els empresaris tenen una limitació respecte a acomiadar a treballadors "quan n'hi hagués un refredament de l'activitat econòmica en la mesura que rebin el descompte de 20 cèntims". Una situació contraproduent, ja que si en una situació en què l'economia es refreda, hi haurà empresaris que no podran assumir mantenir la plantilla tal com estava. Per tant, tindrien "un doble problema": deixar de rebre l'ajut de 20 cèntims i l'acomiadament.
Pel que fa a la situació ocupacional dels pagesos, el responsable agrari afirma que en l'últim any no van arribar a més de 200 incorporacions i que "es van jubilar molts més pagesos que no pas a nouvinguts". Una realitat que podria provocar "perdre la sobirania alimentària". A aquest context se li suma que en cas de voler comprar aliments a altres països la situació no és fàcil, "anem malament perquè quan no hi ha guerra hi ha una pandèmia", i d'aquesta manera es dificulta la importació dels productes.
Des de la pesca, el transport i la pagesia la situació que viuen requereix ajudes, tot i que els representants estan d'acord en el fet que si alguna cosa han de fer és d'aplicar ajuts directes per tal d'evitar que el consumidor pagui el preu més car i que els sectors bàsics puguin fer front a la situació.




