Eva Armisén, l’artista que triomfa a Corea del Sud: “He anat seguint els meus quadres i m’han portat a molts llocs”

Barcelona

Dones de cara rodona, ulls petits i atents, galtes rosades, nas petit i sempre un somriure a la boca. Són les dones del mar, dones bussejadores o Haenyeo. Unes dones que fan apnea a una illa de Corea del Sud. La il·lustradora Eva Armisén les va descobrir i se’n va enamorar. Va començar a pintar quadres sobre elles i s’ha convertit en un fenomen de masses al país asiàtic. Més de tres-centes mil persones van anar a la seva exposició. Ara, mentre treballa en un musical sobre les dones del mar, que s’estrenarà el 10 de juliol a Seoul, presenta una exposició al Reial Centre Artístic de Barcelona. N’ha parlat de tot plegat a El Balcó.

Les dones bussejadores -haenyeo en coreà- són unes dones que fan apnea i marisquen. Van començar a fer-ho fa centenars d’anys, perquè els homes estaven a les guerres. “Aquestes dones van desenvolupar una tècnica d’apnea similar a la dels dofins i transmeten el coneixement de mares a filles”, ha explicat Armisén. Així, bussegen en grups de 6-10 persones mentre es protegeixen entre elles. Tot i que la mitjana d’edat són 75 anys, poden baixar fins als vint metres de profunditat. La il·lustradora, que hi va conviure durant deu dies, ha detallat que va veure dones de fins a noranta anys fent apnea.

A Armisén la van enamorar els valors de les dones bussejadores. “Tenen una relació especial al mar. Totes volen trencar aigües i morir allà”. A l'illa, i a causa de l’absència dels homes, van acabar imposant una mena de matriarcat. El seu lema també explica la relació de respecte que tenen amb el fons marí. “Oblida la cobdícia sota l’aigua, busseja fins que et deixin els pulmons i després torna”.

Una sensació a Corea

Repassant la seva trajectòria, la il·lustradora ha explicat a El Balcó que va començar guanyant-se la vida pintant a Portugal, i d’allà va fer el salt a Los Angéles on treballava amb una galerista coreana. Va ser ella qui la va portar al país asiàtic, on Armisén afirma que “la connexió va ser immediata”. Ara fa disset anys que hi treballa, i malgrat que matisa l’exigència del públic coreà i el fort pes que té la cultura al país, s’ha trobat amb una gran reacció. “He tingut l'oportunitat de fer coses tan bèsties que mai hagués somiat, he pogut portar les coses que faig fora dels museus, als carrers o a les galeries”.

La seva exposició de les dones bussejadores va reunir més de tres-cents mil visitants, superant l’interès que generaven altres propostes dedicades a Picasso o John Lennon. La il·lustradora ha reivindicat la importància de l’autenticitat en l’art. “Pinto perquè vull transmetre el que m’emociona, procuro estar atenta i curiosa per estar connectada a dintre i a fora i intento mostrar l’emoció de la manera més senzilla”. Nascuda a Saragossa, reconeguda a Corea i amb un vincle especial amb Barcelona, Armisén ha sintetitzat com la seva obra l’ha anat guiant. “He anat seguint els meus quadres i m’han portat a molts llocs”