Moisés Hurtado, exfutbolista i entrenador: "Tot el que no costa esforç, se'n va més ràpidament"

Barcelona

Moisés Hurtado ha estat el protagonista d’un nou Llapis de Memòria, on ha reconstruït la seva vida personal i professional a partir de les cançons que l’han marcat. L’exmigcampista, amb una llarga trajectòria a l’Espanyol, s’ha definit com “un futbolista ecològic”, és a dir, un jugador d’equip, responsable i capaç de potenciar les seves virtuts i amagar defectes. “Era un pivot de contenció, dels que agraden als entrenadors, perquè fan la feina que no es veu”, ha explicat.

Actualment allunyat de les banquetes, Hurtado ha reflexionat sobre les diferències entre jugar i entrenar. “Com a entrenador es pateix molt més. Tens moltes coses que no controles i el desgast és enorme”, ha reconegut. Tot i això, aposta per un futbol amb ritme i intensitat, influït per tècnics com Valverde o Mendilibar: “M’agrada que passin coses al partit”.

Un dels moments més delicats de la conversa ha estat quan ha parlat de la retirada. Lluny de ser una decisió meditada, va arribar de manera natural: “El futbol ja em va deixar a mi”. Després d’anys de rutina competitiva, va experimentar una sensació de buit: “És com si tot s’aturés de cop”. Hurtado ha admès que fins i tot va viure episodis d’ansietat en aquesta etapa de transició.

En aquest procés, tenir clar el futur va ser clau. Sempre havia volgut ser entrenador, tot i que reconeix que la seva empatia pot complicar la gestió del grup: “Entens massa el jugador que no juga, el que no va convocat... i això a vegades no ajuda”. Amb experiència en futbol base, defensa el paper dels tècnics en la formació: “Tenim molta responsabilitat, podem marcar una carrera”.

El programa també ha servit per recordar episodis intensos com el gol de Coro que va evitar el descens de l’Espanyol o la final de la UEFA perduda. “Un descens pesa molt més que un títol”, ha assegurat. Però el moment més dur de la seva vida va ser la mort de Dani Jarque: “És el pitjor que he viscut. Encara avui em costa tornar al camp per no recordar-ho”.

Més enllà del futbol, Hurtado ha compartit la seva passió per la música, molt present en el seu dia a dia. Des del heavy metal d’Iron Maiden, que escoltava abans dels partits per activar-se, fins a grups com The Smiths o Interpol, que han marcat etapes més personals. “La música m’ha ajudat molt, és una manera de treure el que tens a dins”, ha explicat. També cal destacar que 1979 dels The Smashing Pumpkins forma part del seu Llapis de Memòria, que tot i no haver sonat al programa l'exfutbolista assegura ser un gran pilar a la seva vida.

També ha recordat la seva infància a Badia del Vallès, on es va criar en un entorn humil però que defineix com a “feliç”. “Tot el que no costa esforç no val”, li repetien a casa, una idea que assegura que encara manté. Aquella cultura de l’esforç el va portar a compaginar estudis —va cursar Periodisme— amb llargues jornades d’entrenament.

En els últims anys, ha viscut experiències com la seva etapa a la Xina, entrenant joves futbolistes. Una aventura enriquidora però també exigent pel xoc cultural i la distància amb la família: “Estar lluny és dur, al final el més important és estar a prop dels teus”.

Ara, en una etapa més pausada, Hurtado té clar el seu centre: “El meu propòsit és cuidar la meva família i educar els meus fills”. Una nova prioritat per a algú que sempre ha entès el futbol com una part —important, però no única— de la seva vida.

Les cançons del Moisés Hurtado:

• Evil - Interpol
• I Know It’s Over - The Smiths
• Rise and Fall - Helloween
• Corazón de tango - Doctor Deseo
• Run to the Hills - Iron Maiden