Per què es diu 'Jesús' quan alguna persona esternuda?

Ja ha arribat la primavera, l'època de les flors, del bon temps i la natura, però també l'època del pol·len, les al·lèrgies i d'esternudar sense parar. Els esternuts, segons el significat que cada cultura li dona, poden tenir molta més relació amb la història del que es pot pensar, com per exemple el 'Jesús' o 'salut' que se sol dir després d'escoltar-los. Xavier Carmaniu, historiador i presentador del Tren de la Història explica a l'Aquí Catalunya l'origen d'aquest i altres hàbits lligats a aquesta reacció del cos.

Dir 'Jesús' després d'un esternut té el seu inici sobretot al segle XIV, arran de les pestes que hi havia en l'època. Quan alguna persona esternudava, se solia pensar que hi havia una malaltia al darrere, i per aquesta raó es deia aquesta expressió, amb la idea que Jesucrist el protegís o el curés. Aquest motiu religiós també està present a altres idiomes de diverses parts del món, com a l'anglès, on es diu 'bless you' com una forma de beneir a algú quan esternuda; o fins i tot a Àsia, en zones com l'Índia o la Polinèsia, on popularment es creia que si algú esternuda era senyal d'una possessió maligna.

Ara bé, el significat que se li dona a esternudar no sempre és negatiu. A la Grècia clàssica es creia que aquesta reacció del cos era senyal de bon auguri i les llegendes populars són una bona mostra d'això. Per exemple, a l'Odissea d'Homer, quan Ulisses torna a Ítaca per retrobar-se amb Penèlope, ho fa fent-se passar per un indigent per veure si aquesta li triava entre tots els seus pretendents. Tal com s'explica a l'obra, la dona d'Ulisses afirma que si el seu marit fos a aquella sala, deu castigaria a tots aquells que no fossin homes de veritat. En aquell mateix moment el seu fill Telèmac esternuda i, per tant, ella acaba triant a aquell indigent, que resulta ser l'heroi grec.

D'altra banda, a Roma, se solia creure que quan s'esternudava cap a l'esquerra, era senyal de mal auguri, mentre que cap a la dreta era motiu de bon auguri. Aquesta idea es fa visible al poema de Catull on explica la història d'amor entre Septimi i Acme. En aquesta obra, ambdós protagonistes fan promeses sobre el seu amor i, en cas de no complir-les demanen a l'altre que faci un esternut a l'esquerra, en senyal de rebuig, de la mateixa manera que ho farien a la dreta per mostrar aprovació.

La superstició pot jugar males passades i, tot i l'originalitat d'aquestes històries, actualment el més important és tapar-se correctament els esternuts amb el braç i en cas que alguna persona estigui a la dreta, no passa res per esternudar a l'esquerra!