Article 47: Com el mercat expulsa els més vulnerables
La Fàtima, a punt de donar a llum, ha estat un any sense aigua en el pis que s'ha vist forçada a ocupar pel colapse de l'habitatge d'emergència
Article 47: Com el mercat expulsa els més vulnerables
Barcelona
Embarassada i sense aigua. La Fàtima (nom fictici) ha passat un any sense aigua al pis on viu, un pis on es va instal·lar després de signar un contracte amb una persona que en realitat no era el propietari. Aquest matí ens ha trucat i ens ha dit que ja torna a tenir aigua a casa. Des de l’Ajuntament d’Hospitalet de Llobregat, ciutat de la Fàtima, també han confirmat aquesta versió, assegurant que s’havia revisat la situació de vulnerabilitat de la Fàtima i donant prioritat a la situació d’un nounat. El cas de la Fàtima ja està arreglat, però és un exemple de com el racisme immobiliari porta a situacions perjudicials per a tothom, per ella individualment i com a societat. Avui a Article 47 parlem de racisme immobiliari, estafes i ocupacions i el col·lapse de l’habitatge d’emergència.
Feia tres anys que la Fàtima buscava un pis on viure amb la seva parella i la seva mare de 70 anys. No trobava res i moltes vegades, al saber que era marroquina li deien que no, una mostra del racisme immobiliari que viuen moltes persones estrangeres: “Quan van saber que era marroquina em van dir que ja estava llogada”. Després d'aquests tres anys va trobar l'oportunitat d'entrar en un pis, va pagar 4000 euros per entrar i es va trobar que la persona qui li havia llogat no era la propietària, estava ocupant un pis, en aquest cas és de la Generalitat. Aleshores, “no podia tornar al carrer”: “Jo no volia ser ocupa, però no hi havia cap altra manera”, ha lamentat. Una vegada instal·lada al pis, va continuar pagant els serveis, però en un moment donat li van tallar l’aigua. Els primers mesos baixava “al parc a omplir garrafes”, però embarassada de 39 setmanes, era “impossible”. Després d'un any sense, i quan ja es veia a punt de tenir el seu primer fill, va escriure desesperada una carta a l'Ajuntament, explicant que es trobava en una situació vulnerable i demanant poder tornar a tenir aigua.
Haver d'ocupar
El problema amb que es va trobar la Fátima, ha explicat la portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, Mònica Guiteras, és que la Fàtima "no podia acreditar el dret d'ús" perquè està ocupant el pis. Ara bé, "fa 10 anys que es poden posar comptadors socials", és a dir, donar accés a l'aigua a les persones que tinguin un informe de vulnerabilitat. Fins ara, la Fàtima tenia feina i no tenia aquest informe, però amb l'acomiadament i l'imminent naixement del seu fill, l'Ajuntament ha assegurat que ho han "revisat" i que la Fàtima tindrà aigua, que pagarà ella mateixa: "No té dret a un habitatge garantit, no podem fer que el seu dret a l'aigua estigui limitat per la seva situació habitacional", ha lamentat Guiteras.
La Fàtima no vol ocupar, ella vol llogar un pis: "No m'agrada viure sense pagar, jo vull pagar un lloguer com tothom". De fet, el que hauria de rebre és un habitatge d'emergència, però hi ha 3000 famílies a Catalunya pendents i una llista d'espera de més d'un any. De fet, Jaime Palomera, investigador d'IDRA i cofundador de Reviu, ha destacat que "tenim una població amb sous molt precaris, que té molt difícil accedir al mercat d'habitatge", cosa que es complica quan són persones estrangeres perquè "a sobre pateixen un racisme que està institucionalitzat", fent així que acabin en un "submercat" d'habitacions fent molt difícil que puguin sortir-ne
Laura Polo Dalfó
Redactora, productora, reportera i el que faci...Redactora, productora, reportera i el que faci falta a El Balcó de SER Catalunya. Graduada en Periodisme i Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra.