"El millor de Johan Cruyff és que vam tornar a gaudir amb la pilota"

Barcelona

Ja fa deu anys que Johan Cruyff ens va deixar, però el seu llegat continua més viu que mai. Més que un jugador o un entrenador, va ser una manera d'entendre el futbol. Una dècada després, la seva influència encara marca el present del joc. Al 'Què t'hi Jugues' recordem a Johan Cruyff amb els seus exjugadors José Mari Bakero, Lluís Carreras i Jesús Mariano Angoy.

"Jo vaig començar a jugar en un sistema diferent, la passava endarrere i em xiulaven 40.000 persones", explica Bakero, en un context en què aquell futbol encara no s’entenia. Però Cruyff tenia una idea clara i la defensava fins al final. "Era un geni, i els genis tenen aquestes coses", diu l'excapità que el recorda com un entrenador "molt rigorós" al seu exentrenador com "un director d'orquestra" que sabia exactament què volia de cada jugador. No parlava de posicions, sinó de funcions, de números, d’interpretar el joc amb intel·ligència.

Carreras reforça el que comenta Bakero però amb una altra perspectiva: "Estava malalt de la posició i del control. Sempre ens deia que la pilota era rodona perquè corregués". I destaca la part humana i simbòlica de Cruyff: "En un partit en homenatge a ell, va decidir que jo fos el jugador que representes a tots els jugadors que havien passat pel futbol base, jo jugava al Mallorca, però com li diràs que no en Johan". Per Carreras, el missatge és clar: "No tan sols va canviar la manera del joc, sinó la manera de pensar. Agraïment etern".

Des de la porteria, Angoy recorda un canvi radical: "Ser porter amb Cruyff va ser complicat, va ser un canvi brusc. Ha sigut una persona que sempre li ha agradat l'atac i una part de la seva ment va ser que el porter havia de jugar amb els peus. Per ell, el porter era l'únic que no tenia marca i podia rebre sol. El jugador més idoni per iniciar les jugades de sortida", una idea que avui en dia és una norma escrita, però en aquella època era revolucionària.

Els entrenaments reflectien aquesta manera d’entendre el futbol: rondos constants, joc de posició i competitivitat. "El rondo era professional 100%", recorden, i Cruyff no només dirigia, sinó que participava: "Ell predicava amb l’exemple, es posava al rondo i es posicionava", menciona Carreras. També sorprenia amb idees fora del comú, com treure la barrera en faltes: "Ho provaves als entrenaments i funcionava", diu Angoy, "era una persona amb una perspectiva diferent". I aquesta capacitat de convèncer generava una fe absoluta: "Els que vam estar més anys amb ell ens vam convertir en un clan", admet Bakero, que ha recordat una anècdota amb Eusebio, on es deia: "El millor amb Johan va ser que vam tornar a gaudir amb la pilota".

Aquell equip també tenia personalitat pròpia. A la final de Wembley, res estava escrit: "Es va decidir en aquell moment que xutés Koeman", recorda Bakero en el gol que li va donar la primera Champions al Barça. "Tot el preparat està bé, però l’excepcional a vegades ve de la improvisació". No sempre, però, les coses sortien bé. El 4-0 contra el Milà a la final del 1994 va ser un cop dur, en un context on l’equip no va arribar en les mateixes condicions: "Ells feia dies que preparaven el partit", expliquen. I allà es va començar a entendre que s’acabava una etapa.

Amb el temps, els jugadors també van entendre decisions que en el moment no compartien: "Ell tenia una altra mentalitat", admeten. Però més enllà del tècnic, queda la persona. "En l'esportiu era molt seriós, però en el personal era fantàstic", recorda Angoy, agraït també pel que li va aportar fora del futbol.