Joan Gràcia: "Tinc acceptadíssim que el meu nom sempre serà Joan Tricicle"

Barcelona

El director escènic i membre de Tricicle, Joan Gràcia, ha passat pel Llapis de Memòria amb motiu de l’estrena de Trestías, el nou espectacle que dirigeix i que es pot veure al Teatre Apolo. A la conversa, Gràcia ha repassat la seva trajectòria, la seva mirada sobre la creació i el pes d’una marca, Tricicle, que continua molt present: “És com un cognom. I el porto amb molt d’orgull”.

Durant l’entrevista, el creador ha explicat per què el trio va decidir acomiadar-se dels escenaris després de més de quatre dècades d’èxit. “Van ser 43 anys meravellosos i vam saber plegar en el moment adequat”, ha afirmat, tot i reconèixer que encara avui el públic li demana pel carrer un possible retorn. Malgrat tot, defensa la decisió: “Segurament, si haguéssim allargat més, hauríem espatllat una història molt bonica”.

Ara, el seu present passa per Trestías, una proposta escènica protagonitzada per tres intèrprets amb qui ja havia treballat anteriorment. Gràcia deixa clar que no es tracta d’un “Tricicle femení”, tot i que la comparació és recurrent: “Són tres dones absolutament polifacètiques. Ballen, canten, fan monòlegs... no les podia limitar només al gest”. L’espectacle combina esquetxos, pantomima, música en directe i coreografies, en un format híbrid que beu del cabaret i del teatre gestual, però amb una mirada contemporània.

Definit com “un còctel divertit, canalla i molt variat”, Trestías inclou també algun homenatge a l’univers Tricicle, com el conegut número del tenis, adaptat en clau femenina. L’obra, que inicialment tenia un recorregut limitat, s’allargarà gràcies a la bona acollida del públic: “Tornarem a l’abril amb més funcions. El boca-orella està funcionant”.

Més enllà del teatre, Gràcia es reivindica com un creador inquiet. Actualment és director artístic del cabaret Lío d’Eivissa, un format que defensa com a espai de llibertat creativa: “El cabaret no és només provocació o exhibicionisme. Té molta intel·ligència, molt doble sentit i, històricament, ha servit per dir coses que no es podien dir obertament”. Aquesta influència també es percep a Trestías, que incorpora interacció amb el públic i una estructura dinàmica.

La música ha estat un altre dels grans eixos de la conversa. Al llarg del programa, Gràcia ha compartit cançons significatives de la seva vida, com “Maggie May” de Rod Stewart, “El setè cel” de Jaume Sisa o “Your Song” d’Elton John. Per a ell, la música té una capacitat única de connexió: “La resposta del públic amb la música és encara més potent que el riure”.

Criat al barri del Poble-sec de Barcelona, Gràcia ha recordat una infància marcada per la vida al carrer i l’activitat cultural de l’entorn de Montjuïc. “Era un barri molt autèntic, de gent treballadora, amb molta personalitat”, ha explicat. Aquells anys també van despertar el seu esperit inquiet: “Sempre he estat un tastaolletes. M’agrada provar coses”.

Aquesta curiositat l’ha portat a explorar altres disciplines com la pintura o la música, on actualment canta en una banda de versions de rock. Tot plegat respon a una mateixa filosofia vital: “El que més m’agrada és divertir-me”.

Abans d’acomiadar-se, Gràcia ha deixat una petita sorpresa: Tricicle es retrobarà puntualment el 20 d’abril en un espectacle solidari al Teatre Victòria. Un retorn efímer que confirma que, tot i el final de trajecte, l’essència del trio continua ben viva.

Les cançons del Joan Gràcia:

• Maggie May - Rod Stewart
• El setè cel - Jaume Sisa
• Canon en re mayor de Pachelbel - Johann Pachelbel
• El Meu Carrer - Joan Manuel Serrat
• Never Can Say Goodbye - Gloria Gaynor
• Your Song - Elton John
• Imagine - John Lennon
• El cuarto estado - Ennio Morricone