Quines milícies islàmiques poden ser un perill pel món occidental?

Barcelona

Hezbollah, Houthis, Hamàs... El Pròxim Orient i part de l'Àfrica s'han convertit en un complex entramat de milícies islàmiques, algunes que pugnen pel control d'aquestes zones, però la gran majoria amb un altre objectiu més gran al darrere: la invasió musulmana del món occidental. Rafael Vilasanjuan, expert en geopolítica i director de l'àrea de translació i impacte de l'Institut de Salut Global de Barcelona, explica a l'Aquí Catalunya les diferents formacions militars islàmiques, les seves característiques, quins són els seus objectius i quin perill poden representar per l'occident.

Hi ha moltíssimes milícies voltant pel món. L'expert comenta que la primera gran diferència es pot veure en aquests grups ja comentats. Els Houthis a Iemen, Hamàs a Palestina, o Hezbollah al Líban són exemples de milícies territorials, és a dir, focalitzades a un territori, que tenen un objectiu comú i que desenvolupen la seva activitat geogràficament posicionades.

Les altres són les que s'han dispersat per arreu del món. Aquestes són cèl·lules que funcionen a partir d'altres agents, és a dir, que no prenen les seves decisions de forma completament autònoma i que poden actuar en un lloc o en un altre. Segons l'expert, la majoria d'elles es troben ara mateix a la zona del Sahel, és a dir, els països que estan a la frontera entre el desert del Sàhara i el centre i sud d'Àfrica.

En resum, aquelles que van derivar d'Al-Qaeda o de l'ISIS tenen més dispersió territorial i, en canvi, aquelles que tenien més vinculació amb l'Iran, estan més territorialment ubicades.

Hi ha alguns punts que diferencien unes milícies d'altres. Al-Qaeda, per exemple, que va néixer d'una confrontació per la guerra de Palestina i es va ubicar a l'Afganistan era una milícia que acceptava i integrava cèl·lules radicals de tot el món amb l'objectiu principal de destruir l'occident. El seu enemic més gran eren els Estats Units, tot i que també volia atacar Europa i qualsevol altre país que, d'alguna manera, defensés el que significava l'ocupació de Palestina.

L'ISIS, en canvi, neix arran de la guerra de Síria. A diferència d'Al-Qaeda, el seu enemic no era solament l'occident, sinó que també lluitava contra els xiïtes, una branca de la religió musulmana que es troba en conflicte amb els sunnites, que representen la majoria de la població fidel, pel dret a liderar al poble musulmà. Amb la caiguda de Saddam Hussain, una bona part del seu exèrcit va considerar que la invasió de l'Iran per part de l'Iraq o dels xiïtes, prenent el poder a Síria, havia de ser resposta d'alguna manera i per aquest motiu es va crear l'ISIS.

Molts experts alerten sobre la possibilitat que la guerra a l'Iran estigui obrint la porta nous atemptats terroristes com els que ja s'ha patit al passat. Segons Vilasanjuan, els protagonistes d'un possible atac podrien ser tan sunnites com xiïtes, ja que tots dos comparteixen la mateixa idea d'invasió islàmica del món occidental, tot i que durant un temps els que han dominat aquestes cèl·lules han sigut els salafistes, que són sunnites amb el suport d'Aràbia Saudí.

Ara bé, l'expert alerta que aquestes milícies es troben en un molt bon punt perquè ara és més fàcil reclutar nous membres, ja que les xarxes de captació s'han fet molt més complexes de controlar; i són més fàcils de finançar, perquè pràcticament totes funcionen amb criptomonedes.