Aquí Catalunya
Ciencia y tecnología

Quins motius geopolítics hi ha darrere de la futura base lunar permanent dels Estats Units?

La llei estipula que cap país poc reclamar la propietat del terreny de cap planeta, satèlit o asteroide

Quins motius geopolítics hi ha darrere de la futura base lunar permanent dels Estats Units?

Barcelona

La NASA ha anunciat els seus plans de construir una base lunar permanentment habitada per l'any 2028. Aquest nou projecte iniciarà amb la missió Artemis IV, retardada un any respecte al que estava previst amb motiu d'aquesta nova decisió de l'agència espacial nord-americana, i la inversió prevista per la construcció d'aquesta base serà de 20.000 milions de dòlars. No obstant això, existeixen motius més enllà del progrés humà que, tal com explica Joan Anton Català, científic expert en astronomia, són un nou pas en la carrera espacial entre els EE.UU. i la Xina.

L'estratègia, que rep el nom d'Ignition, ha estat anunciada a través d'un vídeo promocional d'un minut sota el lema: "Si vols arribar ràpid, ves sol; si vols arribar lluny, ves acompanyat". Ara bé, Català és clar: "Aquest moviment és pura geopolítica". Per a l'expert, aquest projecte sembla la forma en la qual els Estats Units vol "posar-se les piles". El país nord-americà i l'administració Trump estan sentint l'amenaça de la Xina, a la qual consideren la rival en una segona carrera espacial com la que ja van tenir amb l'URSS.

La Xina compta amb un programa espacial molt potent i preveu que els seus astronautes arribin a la lluna l'any 2030. Aquest anunci ha posat molta pressió sobre el programa de retorn humà nord-americà al satèl·lit, el qual ha presentat problemes en les seves últimes proves. Segons l'expert, Donald Trump no ha encaixat bé aquest anunci del gegant oriental i ha demanat a la NASA accelerar en els seus projectes espacials, d'aquesta manera podent complir la promesa del seu president d'arribar a la Lluna abans que els seus competidors xinesos.

L'expert defineix aquesta nova estratègia espacial estatunidenca com a "trencadora", encara que considera que es pretén realitzar en "un termini massa curt i difícilment assolible". El projecte busca construir una base lunar permanentment habitada, alimentada energèticament per un reactor nuclear. Ara bé, Català afirma que aquest pla espacial no sols implica la tornada de l'ésser humà a la Lluna en el 2028, sinó que també suposarà diverses missions robòtiques no tripulades entre 2027 i 2030, per a dipositar en la superfície lunar tots els materials de construcció de la base i el reactor que li donarà energia.

Quan es parla d'aquest reactor de fissió nuclear, Català aclareix que no serà una gran xemeneia com les que es poden trobar en la Terra, sinó que més aviat tindrà la grandària d'un contenidor d'escombraries comú, com el que es troba en qualsevol carrer. L'expert qualifica aquesta tecnologia com "molt segura", destacant que funciona amb un urani molt poc enriquit i que només s'encendrà quan estigui instal·lada a la Lluna. A més, aquest tipus de dispositius produeixen una quantitat molt petita de residus, els quals, segons Català, per l'any en què comenci a ser necessari desfer-se d'ells, ja hi haurà tecnologia desenvolupada per a eliminar-los de manera segura i eficient.

Sobre els humans que poblaran aquesta base lunar, encara no hi ha detalls confirmats sobre el seu perfil o quina labor exerciran en aquesta, encara que es poden intuir. Català comenta que segurament les primeres tripulacions que habitin la base seran un petit grup d'astronautes professionals, seleccionats i entrenats específicament per a aquesta mena de missions. Més endavant, és molt probable que es vagin afegint nous mòduls a l'estació i ampliant la flota, ara amb perfils més científics, que no hagin rebut un entrenament espacial tan intens, per dur a terme proves i experiments.

Si bé des del punt de vista científic aquesta competència entre potències és positiva, ja que accelera el progrés, l'expert alerta sobre com es gestionarà aquesta expansió geopolíticament. En l'àmbit espacial, l'única llei internacional reguladora és l'aprovada en 1967 per l'ONU, la qual estipula que cap país pot reclamar la propietat del terreny de cap planeta, satèl·lit o asteroide. Ara bé, sabent que darrere de l'Ignition hi ha un Donald Trump que ja ha passat per sobre de diverses lleis internacionals, a Català el preocupa la possibilitat que torni a fer-ho ara fora del planeta Terra.