David Fernández: "Sincerament, crec que em mereixia millor posició a Eurovisió"

Barcelona

L’actor i humorista David Fernández ha estat el protagonista del Llapis de Memòria d'avui. En una conversa marcada per l’humor i la nostàlgia, Fernández ha repassat la seva trajectòria a través de la música, des dels seus inicis fins als moments més mediàtics de la seva carrera.

Actualment, Fernández comparteix escenari amb José Corbacho amb l’espectacle “David y Jose no somos Estopa”, una proposta que defineix com “un anecdotari il·lustrat” construït a partir de vivències reals i ficcionades. “Portem gairebé 30 anys coneixent-nos i hi ha moltes històries per explicar”, assegura.

El títol, de fet, va ser el punt de partida: “Normalment poses el nom al final, però nosaltres ho vam fer al revés”. L’obra, en format de “duòleg”, fuig dels monòlegs clàssics i aposta per una estructura treballada que, segons el públic, “sembla improvisada”.

Una de les cançons escollides ha estat El hombre pájaro, de Robe Iniesta. Fernández ha confessat la forta connexió emocional amb el músic: “Des que va morir, cada vegada que escolto aquesta cançó acabo plorant”.

Admirador d’Extremoduro des dels inicis, destaca especialment la seva evolució: “Hi ha artistes que perden frescor amb els anys, però ell feia alguns dels millors discos amb més de 60 anys”.

El seu pas pels programes d’Andreu Buenafuente va ser clau per a la seva popularitat. Allà va néixer el personatge de “El gilipollas”, que el va convertir en una cara molt reconeguda: “La gent pel carrer em deia ‘gilipollas’, no David. Era molt surrealista”.

Fernández recorda aquella etapa com un moment d’efervescència creativa, però també de diversió constant: “Rèiem tant que ens van arribar a posar una llum vermella per penalitzar-nos si ens descollonàvem en directe”.

El 2008 va representar Espanya al Festival d'Eurovisió 2008 amb el Chikilicuatre, un fenomen mediàtic que encara avui el persegueix. Tot i això, assegura que va ser una experiència extrema: “Vaig arribar a pesar 55 quilos. Estava rebentat”.

Malgrat les oportunitats econòmiques que se li van presentar, va decidir deixar el personatge: “Podria haver fet molts diners, però has de saber escoltar el teu cos”. Amb el temps, defensa la seva proposta: “Hi havia cançons pitjors que la meva”.

El servei militar va marcar un punt d’inflexió en la seva vida. “Vaig perdre tant el temps que vaig decidir apostar per actuar”, explica. Sense dir res a la família, es va presentar a l’escola de Nancy Tuñón, on li van transmetre una idea que encara l’acompanya: “Ets d’aquelles persones que han d’estar sempre dalt d’un escenari”.

El recorregut musical del programa també ha inclòs noms com Iron Maiden, El Último de la Fila o Ella Fitzgerald, artistes que han acompanyat diferents etapes de la seva vida.

Amb sinceritat i sentit de l’humor, David Fernández ha dibuixat al Llapis de Memòria un retrat vital marcat per la passió per l’escenari, les amistats i la capacitat de riure’s d’un mateix. “Si t’agrada fer teatre, fes-ho. La resta ja vindrà”, conclou.

Les cançons del David Fernández:

El hombre pájaro - Robe

Siempre que quiera - Muchachito Bombo Infierno

The Trooper - Iron Maiden

Insurrección - El Último de la Fila

Baila el Chiki Chiki - David Fernández Ortiz

So Lonely - The Police