De nena amb màquina de cosir a referent del tèxtil gironí: la història al darrere dels nous cicles de moda de Qstura

Una màquina de cosir com a refugi, una infància fora del sistema i una passió convertida en projecte vital. Aquesta és la història de Sílvia Castelló, directora de Qstura, que ara culmina anys de feina amb la posada en marxa de dos cicles formatius oficials de moda a Salt a partir del curs 2026-2027.

L’escola de moda gironina farà un pas endavant el curs 2026-2027 amb la posada en marxa de dos cicles formatius oficials —un grau mitjà en Confecció i Moda i un grau superior en Patronatge i Moda— que es convertiran en una oferta pionera al Gironès. Però més enllà de l’anunci acadèmic, hi ha una trajectòria vital que dona sentit a tot plegat.

Hi ha històries que expliquen projectes i hi ha projectes que només s’entenen si s’explica la història que hi ha al darrere. El cas de Qstura és, clarament, el segon. La seva directora, Sílvia Castelló, no va arribar al món del tèxtil per vocació acadèmica ni per tradició familiar. “Jo no vaig tenir una vida convencional”, explica. Durant la seva infantesa, va viure una situació d’aïllament que la va apartar de l’escola i del contacte habitual amb el món exterior. En aquest context, una màquina de cosir que li va arribar amb 11 anys es va convertir en molt més que una eina.

“Em va donar llibertat”, recorda. Cosir li va permetre construir un món propi, expressar-se i trobar una calma que no tenia en el seu entorn. “Era terapèutic. Podia imaginar una peça, crear-la i portar-la. Era brutal”.

Aquella nena que cosia per ella i pels seus germans —en una família de 16— no podia imaginar que anys més tard lideraria un projecte que ha format més de 9.000 alumnes en gairebé dues dècades.

De la necessitat personal a la resposta col·lectiva

Quan Castelló va sortir d’aquell context, amb 19 anys, tenia clar què sabia fer: cosir. I va començar per aquí. Primer amb vestits de núvia i festa, després fent el pas inesperat cap a la docència.

“Jo deia que no sabia ensenyar”, admet. Però una proposta al centre cívic de Pla de Palau li va canviar el rumb. “Va ser un clic. Veure com la gent gaudia aprenent em va impactar molt”, explica.

Aquella experiència va ser l’embrió del que avui és Qstura, un centre que ha crescut de manera orgànica fins a convertir-se en un referent formatiu del sector tèxtil a les comarques gironines.

Ara, amb la posada en marxa dels nous cicles formatius, el projecte fa un salt qualitatiu. “Ha estat un procés llarg, a foc lent”, explica Castelló, una iniciativa que respon a una demanda clara del sector: la manca de professionals qualificats. “Les empreses ens ho demanaven. Sense talent, el sector no pot créixer”, afirma.

Una oportunitat de sconeguda pels joves

Tot i la demanda laboral, Castelló alerta d’un problema de base: el desconeixement. “Els joves no saben que el tèxtil té futur”, diu. “Ens pensem que tot ha marxat fora, i no és així”.

Per això, una part important de la seva feina és visitar instituts, fer xerrades i divulgar en mitjans de comunicació per trencar estereotips i obrir nous horitzons.

“Hi ha molts joves que serien feliços en aquest sector i ni s’ho plantegen”, assegura. Reivindica també la importància de connectar amb la vocació: “Quan fas alguna cosa que t’agrada, el nivell d’excel·lència és molt diferent”.

Dos itineraris per entrar i créixer al sector

Els nous estudis permetran, per primera vegada a Girona, traçar un recorregut complet dins el món de la moda.

El grau mitjà en Confecció i Moda estarà orientat a l’aprenentatge pràctic: “fer quilòmetres amb la màquina”, en paraules de Castelló. Una formació pensada per a joves a partir de 16 anys que vulguin introduir-se en l’ofici.

El grau superior en Patronatge i Moda aprofundirà en el disseny i l’estructura de les peces, amb una mirada més global i tècnica. Aquest itinerari es pot complementar, a més, amb estudis universitaris, que ja fa tres cursos que s'ofereixen a l'ERAM, tancant així un cercle formatiu que fins ara no existia al Gironès.

Una mirada humanista com a eix

Més enllà de la formació tècnica, Qstura defensa una manera d’entendre el sector. Castelló parla d’una “mirada humanista” que impregna tot el projecte. “Volem ajudar les persones a través del tèxtil”, resumeix. Això es tradueix en decisions concretes, des de la manera d’ensenyar fins al format de les activitats. “Tot ha de ser coherent amb posar les persones al centre”, afirma.

Una filosofia que també beu de la seva pròpia experiència vital i que, segons diu, dona sentit a tot el que fan.

“No hi havia guió per arribar fins aquí”

Quan mira enrere, Castelló reconeix que sovint s’emociona. “Aquella nena de 10 anys no havia d’acabar aquí”, diu.

Després de l’anunci dels nous cicles, va necessitar parar i assimilar-ho. “Plorava, però no de tristesa. Era com prendre consciència del que he viscut i del que estem construint”. Un projecte que, insisteix, no és només seu. “Sense l’equip, jo no estaria aquí”, assegura.