"Em vindràs a buscar a l'escola?": la necessitat dels infants tutelats de viure amb famílies d'acollida

La manca de famílies d'acollida continua sent una problemàtica greu a Girona, i a tot Catalunya. De fet, actualment només 4 de cada 10 infants tutelats poden créixer en un entorn familiar, una situació que contrasta amb el consens dels experts, que asseguren que el desenvolupament dels menors és més favorable en una família que en un centre. Actualment, a les comarques de Girona hi ha 31 famílies acollidores que atenen 35 infants, però “no és suficient”, afirma la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ja que no cobreix la demanda existent.

El cas recent d’un nadó d’un mes presumptament agredit pels seus pares ha tornat a posar en evidència aquesta mancança. Davant d’aquestes situacions, l’administració prioritza primer l’entorn familiar més proper i, si no és possible, busca famílies acollidores que puguin garantir la protecció del menor. Martínez Bravo explica que es fa “una anàlisi de la família extensa per poder valorar si hi ha alguna persona de l’entorn familiar que pot donar aquest espai de protecció” i, si no, “es busquen famílies acollidores” que puguin garantir la protecció del menor.

Des del Departament de Drets Socials reconeixen que el dèficit és elevat, sobretot en acolliments d’urgència per a infants petits, i fan una crida a la ciutadania a informar-se i fer el pas. “Tenim una necessitat molt gran de famílies acollidores d’urgència”, admet Martínez Bravo, que insisteix que “un centre no és la millor opció pels infants, sobretot tan petits”.

L’acolliment és un recurs temporal que busca protegir l’infant mentre es resol la seva situació familiar. Pot acabar amb el retorn a la família d’origen, amb un altre tipus d’acollida o amb una adopció. En tots els casos, els professionals remarquen la importància que els infants estableixin vincles segurs amb adults de referència per garantir un desenvolupament emocional saludable. L’Adriana, tècnica especialista, ho resumeix així: “És essencial, és bàsic, que un infant pugui tenir una vinculació segura amb uns adults que li ofereixin una situació estable”.

La necessitat de sentir-se com la resta d'infants

La Marta i l’Edu fa anys que acullen infants a casa seva. Més enllà de l’ajuda temporal, expliquen que el que reben els nens és sobretot afecte i estabilitat. De fet, la Marta recorda com un dels infants “necessitava tant tenir una família, necessitava tant una sortida, necessitava tant ser estimat o estimada”.

“A partir d’ara et puc dir mama?” Aquest va ser un dels moments que més els va marcar, quan només feia dos dies que es coneixien amb l’infant que van acollir. La Marta explica que es va quedar “glaçada”, però li va respondre: “em pots dir el que tu necessitis”. Són aquests moments els que la parella recorda com a punts d’inflexió quan es plantegen acollir un infant.

En la mateixa línia, l’Edu també recorda com una de les nenes que tenien en acollida li va fer una petició molt concreta: que els dos l’anessin a buscar a l’escola. Fins aquell moment, sempre l’havien anat a buscar els monitors del centre, i això els va fer veure com, amb un petit gest, els infants poden transmetre el seu desig de “tenir una estructura familiar” i, en definitiva, sentir-se com la resta d’infants.

Tot i això, les famílies admeten que l’acolliment no és sempre fàcil. La parella té clar que “són infants que han de reparar molt” i que sovint arriben amb ferides emocionals importants. També hi ha la dificultat del comiat, quan un menor torna amb la seva família o canvia de recurs. Ells ho tenen clar: quan els infants han de marxar “ens enfonsarem a la misèria”, reconeixen, però asseguren que tot compensa, perquè “quan veus el benefici que tu aportes a aquests infants, el cor se’t queda molt tranquil”.

Malgrat totes les dificultats, la Marta assegura que l’experiència transforma: “m’ha fet millor persona, més generosa” i, de fet, li ha fet veure que “l’amor ho sana tot”.