Noelia mor en rebre l'eutanàsia després de 601 dies d'espera judicial
La jove paraplègica de 25 anys ha mort envoltada d'un espectacle mediàtic alimentat per Abogados Cristianos que han convocat els seus seguidors a les portes del centre sociosanitari on vivia
Noelia, en una imagen de Antena 3
Barcelona
L'agonia de la Noelia ha acabat. La jove paraplègica de 25 anys ha mort aquest dijous en rebre l'eutanàsia després de 601 dies d'espera pels recursos judicials del seu pare i la fundació Abogados Cristianos, que s'oposava a la seva mort digna. Els ultracatòlics han intentat boicotejar fins a l'últim minut la mort digna assistida de la jove al centre sociosanitari on vivia ingressada.
Más información
El seu cas va provocar el primer judici a Espanya per decidir la mort assistida d'una pacient que comptava amb tots els avals mèdics. Durant 20 mesos, el procés d'eutanàsia de la Noelia ha rebut no només l'aval dels 19 membres de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya -la comissió pública d'experts que estudia i valora cada cas- sinó també l'autorització de sis instàncies judicials: dos jutjats de Barcelona, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el Tribunal Suprem, el Tribunal Constitucional i fins i tot, com va avançar SER Catalunya, el Tribunal Europeu de Drets Humans.
Tot això no ha evitat que la mort de la jove hagi acabat envoltada d'un circ mediàtic, alimentat per falses notícies difoses per l'extrema dreta a les xarxes socials i per l'associació demandant, Abogados Cristianos, que juntament amb altres iniciatives anònimes ha animat convocatòries a les portes del centre sanitari per resar "per Noelia i la seva família" davant l'"abandonament de l'Administració". Mentrestant, un jutjat de Barcelona rebutjava l'enèsim recurs dels conservadors per frenar el procés de mort digna.
"El concepte dignitat ha desaparegut en aquest procediment, és tot el contrari al tracte digne", lamentava fa unes setmanes en declaracions a la Cadena SER Francesc José María Sánchez, vicepresident de la comissió d'experts de la Generalitat. Feia referència als 20 mesos que la jove ha hagut d'esperar perquè s'acabés el periple judicial que impedia a la Generalitat continuar amb la voluntat de la pacient per deixar de patir. "És vergonyosa la manipulació que la família i altres interessats, com Abogados Cristianos, han fet", assegura un altre membre del comité.
20 mesos d'espera judicial per deixar de patir un dolor "greu, cònic, constant i sense possibilitat de millora"
Si ningú s'hagués interposat a la voluntat de la Noelia, la jove hauria mort el passat 2 d'agost de 2024. "Em van robar el meu dia", va lamentar davant la jutgessa que va paralitzar la seva mort assistida pel recurs del seu pare i l'entitat ultracatòlica. Han passat gairebé 20 mesos des del dia que la jove havia triat per deixar de patir. En aquest moment ja feia mesos que esperava després d'haver sol·licitat la prestació i que els experts de la Generalitat l'avalessin després de reunir-se en ple per analitzar les circumstàncies del seu cas.
Aquestes circumstàncies eren, a més de la seva joventut, el precedent autolític de la pacient, que va quedar en cadira de rodes el 2022 després d'intentar suïcidar-se saltant des d'un cinquè pis. En seu judicial, la jove va explicar que ho havia fet perquè havia estat víctima d'una agressió sexual que mai va denunciar. L'intent de suïcidi va provocar que la Noelia ingressés en un hospital primer, després a la clínica Guttmann i finalment en un centre sociosanitari on ha rebut tractament per al dolor físic que pateix, a més de teràpia psicològica, per l'"ansietat, tristesa o soledat existencial" incrementades, segons els metges, per l'espera judicial.
Malgrat el que ha sostingut Abogados Cristianos, el procés eutanàsic de Noelia no respon a una patologia psiquiàtrica, sinó a una "lesió medul·lar irreversible" que li desencadena sofriments "greus, cònics, constants i impossibilitants, a més de no existir possibilitat de millora amb els mitjans terapèutics actuals", tal com va reconèixer, entre d'altres, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El tribunal va afegir que "la lesió a la columna vertebral genera, de manera irreversible, entre d'altres, dolor neuropàtic de difícil control farmacològic".
Tot i això, segons ha denunciat la Generalitat, l'entitat ultracatòlica "no guarda encàrrec en reiterar valoracions lliures sobre la situació mèdica de la pacient que van ser sotmeses a prova i desmentides en totes les instàncies judicials". I és que el pare de la jove continua mantenint que Noelia no compleix amb els requisits de l'eutanàsia i es pot valdre per ella mateixa. El contrari es desprén dels informes mèdics que acrediten que la Noelia -que vivia ingressada en un sociosanitari- ha hagut de ser sedada de forma subcutània els últims mesos pel dolor neurològic que no la deixava dormir.
A l'espera de la jurisprudència del Suprem per evitar nous casos
Per evitar que aquesta situació es reprodueixi amb altres pacients al futur, com ja ha passat amb Francesc, un home de 55 anys a Barcelona, la Generalitat va impulsar un recurs de cassació en relació a la sentència del TSJC que va legitimar els familiars de pacients eutanàsics a impugnar les sol·licituds davant la justícia. El Suprem té previst pronunciar-se i dictar jurisprudència els propers mesos, ja que el debat està elevat al ple de l'Alt Tribunal.
"Aquesta porta oberta perquè qualsevol impugni l’eutanàsia pel fet de no estar-hi d’acord i la paralitzi durant mesos i mesos o fins i tot anys és una cosa inacceptable", lamentava a la Cadena SER Núria Terribas, experta en bioètica i membre del Comitè d’Avaluació i Garanties de la Generalitat, encarregat d’estudiar i validar o descartar les sol·licituds d’eutanàsia.
"És la mateixa persona qui decideix sobre la seva vida; igual que és la persona qui decideix quan es divorcia o ven les seves propietats. A ningú li passaria pel cap que un tercer presentés un recurs demanant que algú no se separi de la seva parella. És el mateix", va lamentar durant el balanç anual de casos d’eutanàsia el metge Albert Planes, també membre de la comissió.
Andrea Villoria
Periodista especializada en información judicial,...Periodista especializada en información judicial, policial y de emergencias. En Radio Barcelona desde 2019, antes formó parte del equipo de Hoy por Hoy en Madrid. Coguionista de 'Los cuatro días que nos cambiaron', Premio Ondas 2024 a mejor cobertura informativa. Máster de Periodismo UAM-El País, Grado en Humanidades y estudios de Criminología.