Barcelona vista des de dalt i sense pujar al Tibidabo: la maqueta en 3D més gran de la ciutat

Barcelona

Barcelona es pot observar aquests dies des d’una nova perspectiva. Ni des d’un mirador, ni des d’un dron, ni des del popular Tibidabo, sinó des d’una maqueta de 82 metres quadrats que reprodueix la ciutat i el seu entorn amb més de 1.200 peces impreses en 3D. Instal·lada a l’antiga seu de l’editorial Gustavo Gili, al carrer Rosselló, és la més gran que s’ha fet mai de la capital catalana i una de les peces centrals de la Capital Mundial de l’Arquitectura 2026.

Tot i tancar els dilluns, la resposta del públic ja s’ha fet notar. La maqueta rep prop de 2.000 visitants setmanals. “No hi ha aglomeracions, però sí que és un atractiu per a tothom”, explica l’arquitecta en cap de Barcelona i comissària de l’esdeveniment, Maria Buhigas.

El Balcó l'ha visitat, i una de les primeres sorpreses un cop al davant de la gran construcció, ha estat pel seu color blanc uniforme. Però no és una decisió estètica casual. Està feta amb un material derivat de la fècula de patata i pensada com una base sobre la qual es podran projectar continguts en el futur. La idea és que evolucioni i incorpori llum, informació i noves capes de lectura.

Aquesta aparent simplicitat també respon a una voluntat conceptual. Buhigas defensa que les maquetes tenen un valor que va més enllà de la representació realista. D’una banda, connecten amb una dimensió gairebé infantil, explica, "com un joc de construcció que tothom reconeix". De l’altra, ofereixen una mirada abstracta que permet observar la ciutat des de diferents punts de vista. I, finalment, deixen espai a la imaginació, a diferència dels renders digitals, que sovint mostren una realitat excessivament idealitzada.

Una maqueta de riu a riu que va més enllà

Tot i que es parla de la “maqueta de Barcelona”, en realitat l’abast és molt més ampli. El model inclou tot el pla metropolità, des del riu Besòs fins més enllà del Llobregat, passant pel port de Badalona, la Zona Franca i una part de Collserola. És, per tant, una representació de la ciutat real, la que s’estén més enllà dels límits administratius.

Aquesta escala ha estat possible gràcies a la digitalització prèvia de dades urbanístiques per part de l’Ajuntament i Barcelona Regional. El repte, explica Buhigas, no va ser tant generar el model com simplificar-lo: “Teníem massa detall”, admet, i "calia trobar un equilibri per fer-lo viable i llegible". El projecte ha combinat tecnologia, impressió 3D i el treball artesanal del taller de maquetes de l’Escola d’Arquitectura del Vallès.

La voluntat és que la maqueta no sigui una fotografia fixa. Anirà evolucionant a mesura que ho faci la ciutat, incorporant transformacions i nous projectes. I això obre inevitablement una pregunta de fons:

Cap a on ha d’evolucionar Barcelona, especialment en un moment marcat per la crisi de l’habitatge?

Per a Buhigas, no és un repte inviable, però tampoc té una solució única. Defensa que cal construir més i accelerar projectes que ja estaven en marxa, alhora que se n’impulsen de nous i es busquen solars disponibles dins la ciutat. Ara bé, també adverteix que Barcelona sola no pot resoldre el problema: "Cal una mirada metropolitana i també a escala de país, amb més regulació i una estratègia compartida"

La maqueta no és només una peça expositiva puntual, sinó que forma part del llegat que la ciutat vol deixar amb la Capital Mundial de l’Arquitectura. L’objectiu és que aquest espai es consolidi com una futura casa de l’arquitectura, un lloc on continuar debatent, reflexionant i pensant la ciutat.