El Suprem portarà al ple el debat per dictar jurisprudència sobre l'eutanàsia

Barcelona

El Tribunal Suprem portarà al ple el debat per establir jurisprudència sobre l’eutanàsia i la legitimació de tercers, segons ha sabut SER Catalunya. Això vol dir que els 34 magistrats que conformen la sala Contenciosa Administrativa debatran en ple si els familiars de pacients eutanàsics estan legitimats per oposar-se a la seva mort digna. Fonts de l’Alt Tribunal asseguren a la SER que el ple està previst per al mes de maig.

El debat arriba arran del recurs que va presentar la Generalitat de Catalunya i que va avançar la Cadena SER, en oposició a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va legitimar un pare, de 95 anys, per oposar-se a la mort assistida del seu fill de 55 anys tot i comptar —la seva mort digna— amb aval mèdic. Es tracta del cas de Francesc Augé, el segon pacient que fa més d’un any i mig que té la mort assistida paralitzada pels recursos del seu pare, tal com va passar a la Noelia, la jove que va morir ahir en rebre l’eutanàsia després d’una agonia judicial de 601 dies. El Suprem té pendent decidir sobre aquest assumpte des del juny del 2025, quan la Generalitat va presentar el recurs.

Augé també havia de morir dignament l’agost del 2024 perquè en els darrers anys ha patit quatre ictus i dos infarts i arrossega seqüeles físiques que li condicionen la parla i la mobilitat i li impedeixen, per exemple, seguir durant gaire estona el fil d’una conversa. Per això va demanar l’eutanàsia i, després de diverses avaluacions, el comitè de metges i experts en eutanàsia va avalar la seva mort digna. Tanmateix, el 8 d’agost de fa dos anys la prestació va quedar paralitzada pel recurs que va presentar el seu pare.

En aquest cas, la jutgessa va rebutjar la demanda, al·legant que la mort assistida és un dret personalíssim. Tot i així, el pare del pacient ho va recórrer davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va donar la raó a l’ancià i va concloure que el pare estava legitimat i que el cas havia de tornar a judici. 596 dies després, la mort digna de Francesc Augé continua atrapada als tribunals, per desesperació del pacient. “No descarto suïcidar-me”, assegurava en una entrevista a la SER quan feia un any de paràlisi judicial.

El conflicte: qui està legitimat per recórrer una eutanàsia

Per evitar més casos com aquest, la Generalitat de Catalunya, que defensa la mort assistida del pacient i el criteri dels metges, va presentar un recurs perquè el Suprem desempatés, ja que el mateix TSJC reconeixia que “encara no es compta amb prou precedents jurisprudencials referits a l’exercici pràctic del dret a l’eutanàsia” i que convé “dotar de seguretat jurídica i promoure una interpretació i aplicació igualitària de la llei”.

El conflicte se centra en qui està legitimat per recórrer l’eutanàsia. Segons el TSJC, existeix un “interès legítim per a qui invoca una relació paternofilial”, sense cap altre tipus de condicionants. De fet, tot el contrari: l’alt tribunal català va assenyalar que “fins i tot en situacions de desacord o conflictes familiars prolongats roman l’essència de la preocupació paternofilial”.

La Generalitat critica, però, que la interpretació del TSJC “s’articula sobre la mera concurrència d’una relació familiar (en aquest cas, pare-fill)”, però “ni delimita quin grau de relació familiar és suficient”, “ni exigeix elements que qualifiquin aquesta relació”, ni inclou “paràmetres valoratius” sobre la proximitat familiar: “com la convivència, la intensitat de la relació, el contacte habitual o altres d’anàlegs”.

La Generalitat va advertir del “dany per als interessos generals” que es deriva de la lectura que ha fet fins ara el TSJC i que suposa, de facto, la paralització de la mort assistida de les persones la família de les quals s’oposi a la seva mort digna. Per demostrar-ho, va exposar les dades de sol·licitants d’eutanàsia a Catalunya.

824 persones van sol·licitar l'eutanàsia entre 2021 i 2024

Entre 2021 i 2024, 824 persones van demanar la mort digna, que es va concedir a poc més de la meitat dels pacients, a 445 persones (54%). Aquestes, de mitjana, van trigar 63 dies a morir dignament. “L’experiència derivada dels dos casos existents a Catalunya —en què l’eutanàsia ha estat judicialitzada per l’oposició dels seus familiars— evidencia que la suspensió cautelar de la prestació provoca una paralització sine die del dret del pacient, que passa d’executar-se en una mitjana de 63 dies a quedar diferit durant mesos o fins i tot anys”. En el cas de la Noelia, l’únic antecedent al de Francesc, la mort assistida s’ha produït després de 601 dies de paràlisi judicial.

A més, “el Tribunal Constitucional ha recordat que el dret fonamental a la vida i a la dignitat personal té caràcter personalíssim i això n’impedeix la invocació per part d’un tercer, excepte en determinats supòsits”. Però els casos plantejats pel Constitucional, “en tots els supòsits, sense excepció”, feien referència a tutors legals de menors o persones incapacitades que tenien sobre els afectats una obligació de cura, no pas a adults amb capacitat de decisió, com els casos actualment judicialitzats.